La campanya d'excavació a Atapuerca ha acabat amb la posada a punt de la Cueva Fantasma, un jaciment que s'incorporarà al projecte la temporada vinent. L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) explica en un comunicat que es tracta d'una cavitat que ja estava documentada, i de la qual, de fet,ja es van anunciar sondatges al final de la temporada passada, però que ha restat mig oblidada i coberta de sediments fins aquest any, quan els paleontòlegs l'han netejat.
Cueva Fantasma està situada per sobre de Gran Dolina, la cavitat on es van trobar les primeres restes d'‘Homo antecessor', el primer homínid associat amb el canibalisme. Es tracta d'una sala càrstica, és a dir, erosionada per l'acció de l'aigua, d'uns 30 metres d'amplada, "possiblement una de les cavitats amb sediments més grans d'Atapuerca", segons apunta Eudald Carbonell, codirector d'Atapuerca i membre de l'IPHES. A falta de més datacions, els investigadors confien trobar-hi restes d'ocupació humana amb un milió i mig d'anys d'antiguitat, fet que la convertiria en el jaciment més antic de la serra.
Descobriments a la Sima del Elefante, la Sima de los Huesos i Galería
En l'any amb més afluència d'excavadors i amb més internacionalització, gràcies a la participació de 284 persones de 23 nacionalitats diferents, altres jaciments també han aportat novetats destacables.
És el cas de la Sima del Elefante, amb una antiguitat màxima d'1,3 milions d'anys, on s'han recuperat restes d'aus de diferents mides, d'ós, de bòvid i de cérvol. Algunes de les restes d'herbívor presenten traces d'activitat humana, com marques de tall i ossos llargs fracturats. Aquestes evidències, sumades a la troballa d'un fragment de làmina lítica, mostren que la presència dels grups humans a la zona es remunta fins fa com a mínim 1,3 milions d'anys.
D'altra banda, a la Sima de los Huesos s'han trobat aquest any fins a nou fragments fòssils d'‘Homo heidelbergensis' de 400.000 anys, unes restes que permetran "seguir recomponent" els esquelets de la trentena d'individus identificats fins a la data en aquest jaciment, segons ha detallat Juan Luis Arsuaga, codirector d'Atapuerca.
Finalment, al jaciment Galería s'ha confirmat l'aprofitament antròpic dels animals que queien per una trampa natural. Fa entre 220.000 i 280.000 anys, els humans accedien als animals i transportaven els elements més rics en massa muscular, les extremitats, abandonant allà mateix les caixes toràciques, que eren posteriorment devorades per altres carnívors.
Cueva Fantasma està situada per sobre de Gran Dolina, la cavitat on es van trobar les primeres restes d'‘Homo antecessor', el primer homínid associat amb el canibalisme. Es tracta d'una sala càrstica, és a dir, erosionada per l'acció de l'aigua, d'uns 30 metres d'amplada, "possiblement una de les cavitats amb sediments més grans d'Atapuerca", segons apunta Eudald Carbonell, codirector d'Atapuerca i membre de l'IPHES. A falta de més datacions, els investigadors confien trobar-hi restes d'ocupació humana amb un milió i mig d'anys d'antiguitat, fet que la convertiria en el jaciment més antic de la serra.
Descobriments a la Sima del Elefante, la Sima de los Huesos i Galería
En l'any amb més afluència d'excavadors i amb més internacionalització, gràcies a la participació de 284 persones de 23 nacionalitats diferents, altres jaciments també han aportat novetats destacables.
És el cas de la Sima del Elefante, amb una antiguitat màxima d'1,3 milions d'anys, on s'han recuperat restes d'aus de diferents mides, d'ós, de bòvid i de cérvol. Algunes de les restes d'herbívor presenten traces d'activitat humana, com marques de tall i ossos llargs fracturats. Aquestes evidències, sumades a la troballa d'un fragment de làmina lítica, mostren que la presència dels grups humans a la zona es remunta fins fa com a mínim 1,3 milions d'anys.
D'altra banda, a la Sima de los Huesos s'han trobat aquest any fins a nou fragments fòssils d'‘Homo heidelbergensis' de 400.000 anys, unes restes que permetran "seguir recomponent" els esquelets de la trentena d'individus identificats fins a la data en aquest jaciment, segons ha detallat Juan Luis Arsuaga, codirector d'Atapuerca.
Finalment, al jaciment Galería s'ha confirmat l'aprofitament antròpic dels animals que queien per una trampa natural. Fa entre 220.000 i 280.000 anys, els humans accedien als animals i transportaven els elements més rics en massa muscular, les extremitats, abandonant allà mateix les caixes toràciques, que eren posteriorment devorades per altres carnívors.
