Vuit preludis per a òrgan que formen part del catàleg de Johann Sebastian Bach no són obra del músic alemany, segons demostra un nou mètode d'anàlisi de partitures desenvolupat pel violinista i informàtic Antoni Tudurí en la seva tesi doctoral. El nou programa informàtic ha permès comprovar l'autoria dubtosa d'algunes obres atribuïdes al compositor alemany, i els resultats han determinat que vuit d'aquestes van ser creades per altres músics.
D'una banda, Tudurí ha analitzat els vuit preludis catalogats com ‘BWV 553-560' i ha conclòs que només tres d'aquests, els números 556, 559 i 560, van ser compostos per Bach, mentre que els altres són obra del seu alumne Johann Ludwig Krebs. També ha analitzat tres preludis del catàleg bachià, els números 692, 693 i 748, i el resultat ha determinat que són creacions del seu cosí Johann Gottfried Walther. L'autoria de les peces analitzades ja havia estat posada en dubte per diversos musicòlegs.
El programa informàtic ha estat ideat per comparar autories musicals dubtoses. Es basa en l'anàlisi de nombroses obres per extreure els patrons distintius de cada autor, que posteriorment es comparen amb les partitures concretes de les peces objecte d'anàlisi. Amb aquest mètode, l'informàtic ja va analitzar anteriorment prop de 500 sonates del compositor italià del segle XVIII Domenico Scarlatti, i va arribar a la conclusió que era un avançat al seu temps, ja que les característiques de les seves obres són més pròpies del barroc que del classicisme.
D'una banda, Tudurí ha analitzat els vuit preludis catalogats com ‘BWV 553-560' i ha conclòs que només tres d'aquests, els números 556, 559 i 560, van ser compostos per Bach, mentre que els altres són obra del seu alumne Johann Ludwig Krebs. També ha analitzat tres preludis del catàleg bachià, els números 692, 693 i 748, i el resultat ha determinat que són creacions del seu cosí Johann Gottfried Walther. L'autoria de les peces analitzades ja havia estat posada en dubte per diversos musicòlegs.
El programa informàtic ha estat ideat per comparar autories musicals dubtoses. Es basa en l'anàlisi de nombroses obres per extreure els patrons distintius de cada autor, que posteriorment es comparen amb les partitures concretes de les peces objecte d'anàlisi. Amb aquest mètode, l'informàtic ja va analitzar anteriorment prop de 500 sonates del compositor italià del segle XVIII Domenico Scarlatti, i va arribar a la conclusió que era un avançat al seu temps, ja que les característiques de les seves obres són més pròpies del barroc que del classicisme.