El Servei d'Arqueologia de Barcelona ha engegat una campanya per localitzar tresors arqueològics perduts de la ciutat. El passat mes de febrer es va anunciar a través del web del Servei la recerca de la primera de les peces, una estela ibèrica de més de 2.200 anys d'antiguitat de la qual es va tenir constància per darrer cop l'any 1863. Ara, ha publicat una segona crida per trobar, amb l'ajuda ciutadana, una moneda de plata del segle II aC que va desaparèixer l'any 1936.
De moment, la primera crida ha tingut resultats força positius, ja que ha rebut diversos i valuosos indicis del possible parador de l'estela. Aquesta làpida amb inscripcions indesxifrables en llengua ibèrica va aparèixer l'any 1858 durant l'enderroc d'una finca del carrer de l'Arc de Sant Ramon del Call de Barcelona. A partir de 1863 se'n va perdre la ubicació, i avui l'única pista que se'n conserva és un gravat realitzat en el moment de la descoberta. Segons algunes fonts, l'estela va ser reutilitzada en una construcció posterior al mateix indret.
Quant a la moneda, es tracta d'un estrany dracma de plata del segle II aC que porta inscrita la paraula Barkeno, considerada la primera font sobre l'origen del nom de Barcelona. Formava part del Gabinet Numismàtic del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), que durant la Guerra Civil va empaquetar les seves col·leccions per traslladar-les a un lloc més segur. La caixa que contenia aquesta moneda, que té la figura d'un cavall alat en una de les dues cares i la nimfa Aretusa en l'altra, es va extraviar i mai més se n'ha sabut el destí. Només se'n coneix un altre exemplar, que es troba actualment a la col·lecció numismàtica del Museu Nacional de Dinamarca, a Copenhaguen.
El Servei d'Arqueologia de Barcelona intenta aconseguir qualsevol informació que pugui ajudar a recuperar o a descobrir el destí d'aquestes dues peces. Per això ha obert una secció al seu web on els ciutadans poden enviar, a través d'un missatge, qualsevol dada o pista que tinguin. Properament, el servei pretén publicar altres peces arqueològiques perdudes.
De moment, la primera crida ha tingut resultats força positius, ja que ha rebut diversos i valuosos indicis del possible parador de l'estela. Aquesta làpida amb inscripcions indesxifrables en llengua ibèrica va aparèixer l'any 1858 durant l'enderroc d'una finca del carrer de l'Arc de Sant Ramon del Call de Barcelona. A partir de 1863 se'n va perdre la ubicació, i avui l'única pista que se'n conserva és un gravat realitzat en el moment de la descoberta. Segons algunes fonts, l'estela va ser reutilitzada en una construcció posterior al mateix indret.
Quant a la moneda, es tracta d'un estrany dracma de plata del segle II aC que porta inscrita la paraula Barkeno, considerada la primera font sobre l'origen del nom de Barcelona. Formava part del Gabinet Numismàtic del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), que durant la Guerra Civil va empaquetar les seves col·leccions per traslladar-les a un lloc més segur. La caixa que contenia aquesta moneda, que té la figura d'un cavall alat en una de les dues cares i la nimfa Aretusa en l'altra, es va extraviar i mai més se n'ha sabut el destí. Només se'n coneix un altre exemplar, que es troba actualment a la col·lecció numismàtica del Museu Nacional de Dinamarca, a Copenhaguen.
El Servei d'Arqueologia de Barcelona intenta aconseguir qualsevol informació que pugui ajudar a recuperar o a descobrir el destí d'aquestes dues peces. Per això ha obert una secció al seu web on els ciutadans poden enviar, a través d'un missatge, qualsevol dada o pista que tinguin. Properament, el servei pretén publicar altres peces arqueològiques perdudes.