A diferència d'altres ciutats europees de gran tradició musical, Barcelona mai no ha sentit una gran necessitat de recordar els compositors i els intèrprets musicals a través de plaques als llocs on han viscut. Tot i això, de tant en tant alguna iniciativa intenta pal·liar aquesta situació. És el cas de la iniciativa que el dimarts 24 d'abril va portar a la instal·lació d'una placa dedicada a Arnold Schönberg. Va ser a la baixada de Briz 22-24, al barri de Vallcarca, a la casa on aquest revolucionari mestre austríac, atret pel seu deixeble català Robert Gerhard, va viure entre l'octubre de 1931 i el juliol de 1932. L'estada barcelonina va ser tan feliç per a Schönberg que quan el 1932 va néixer la seva filla va decidir posar-li el nom de Núria. En el pla creatiu, el mestre va escriure aquí el segon acte de l'òpera ‘Moisès i Aaró', una de les seves obres majors.
L'acte d'instal·lació de la placa s'incloïa dins la programació del 2n Congrés Internacional Robert Gerhard, que se celebra a Barcelona i Valls del 24 al 26 d'abril, organitzat pel Centre for Research in New Music de la Universitat de Huddersfield (Regne Unit). Juntament amb els seus deixebles Alban Berg i Anton Webern, Arnold Schönberg (1874-1951) és el màxim representant de l'anomenada ‘segona escola de Viena' i una de les figures cabdals de la música del segle XX. Va ser ell qui, partint de la tradició postromàntica germànica —a la qual pertanyen obres com els ‘Gurrelieder', ‘La nit transfigurada' o ‘Pelléas et Mélisande'—, va trencar amb el sistema tonal amb partitures tan revolucionàries com ‘Pierrot Lunaire' o ‘L'espera'. A la dècada de 1920 va crear una tècnica nova de composició alternativa a la tonalitat, el dodecatonisme o serialisme, que va influir fins i tot a compositors tan allunyats de la seva estètica com Igor Stravinsky, Dmitri Xostakóvitx, Benjamin Britten o Xavier Montsalvatge. ‘Moisès i Aaró', així com les ‘Variacions per a orquestra', el ‘Concert per a violí' o la cantata ‘Un supervivent de Varsòvia' són algunes de les seves composicions dodecatòniques.
El record de Schönberg a la Ciutat Comtal és encara més oportú per la influència del mestre sobre compositors del nostre país, des del seu alumne directe Robert Gerhard fins a un dels nostres músics més internacionals d'avui, Benet Casablancas, passant per Joaquim Homs, Joan Guinjoan o Josep Soler.
L'acte d'instal·lació de la placa s'incloïa dins la programació del 2n Congrés Internacional Robert Gerhard, que se celebra a Barcelona i Valls del 24 al 26 d'abril, organitzat pel Centre for Research in New Music de la Universitat de Huddersfield (Regne Unit). Juntament amb els seus deixebles Alban Berg i Anton Webern, Arnold Schönberg (1874-1951) és el màxim representant de l'anomenada ‘segona escola de Viena' i una de les figures cabdals de la música del segle XX. Va ser ell qui, partint de la tradició postromàntica germànica —a la qual pertanyen obres com els ‘Gurrelieder', ‘La nit transfigurada' o ‘Pelléas et Mélisande'—, va trencar amb el sistema tonal amb partitures tan revolucionàries com ‘Pierrot Lunaire' o ‘L'espera'. A la dècada de 1920 va crear una tècnica nova de composició alternativa a la tonalitat, el dodecatonisme o serialisme, que va influir fins i tot a compositors tan allunyats de la seva estètica com Igor Stravinsky, Dmitri Xostakóvitx, Benjamin Britten o Xavier Montsalvatge. ‘Moisès i Aaró', així com les ‘Variacions per a orquestra', el ‘Concert per a violí' o la cantata ‘Un supervivent de Varsòvia' són algunes de les seves composicions dodecatòniques.
El record de Schönberg a la Ciutat Comtal és encara més oportú per la influència del mestre sobre compositors del nostre país, des del seu alumne directe Robert Gerhard fins a un dels nostres músics més internacionals d'avui, Benet Casablancas, passant per Joaquim Homs, Joan Guinjoan o Josep Soler.