L'Ajuntament de Barcelona ha rebut la donació de cinquanta cartes que el polític barceloní Antoni Giberga va enviar a la seva dona des de Cuba entre 1837 i 1839, durant l'any que va passar reclòs a l'illa de Pinos. Han estat cedides per un dels seus descendents, Joan de Salas, i passaran a formar part de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Antoni Giberga (1800-1845) va exercir diversos càrrecs públics a Barcelona durant la primera meitat del segle XIX. Militant del partit liberal progressista, va ser diputat provincial i també cap del sisè batalló de la milícia nacional de Barcelona. Va ser acusat, tot i que sense proves que ho demostressin, de l'assassinat de l'excap de la policia Marià Vehils, per la qual cosa l'any 1837 va ser deportat a Cuba sense judici previ. Allà va passar un any a l'illa de Pinos, l'actual illa de la Juventud, fins que va fugir junt amb altres reclusos a Nova Orleans i va poder tornar a Europa. No va poder tornar a Barcelona i reincorporar-se a la política fins que va morir el capità general que l'havia deportat, Ramon de Meer, durant el trienni esparterista.
Les missives, que anaven dirigides a la seva dona, Margarida Giberga, les va escriure durant l'any que va passar reclòs a l'illa de Pinos. En les cartes el polític narra les vivències i el periple que el va portar fins allà, després de passar un mes empresonat a l'Havana, així com la situació política del moment i les dificultats que va trobar durant aquella etapa.
El conjunt, format per una cinquantena de cartes i documents històrics, ha estat digitalitzat per l'Arxiu Històric de la Ciutat per facilitar-ne la consulta, i serà objecte d'un estudi que es difondrà als Quaderns del Seminari d'Història de Barcelona.
Antoni Giberga (1800-1845) va exercir diversos càrrecs públics a Barcelona durant la primera meitat del segle XIX. Militant del partit liberal progressista, va ser diputat provincial i també cap del sisè batalló de la milícia nacional de Barcelona. Va ser acusat, tot i que sense proves que ho demostressin, de l'assassinat de l'excap de la policia Marià Vehils, per la qual cosa l'any 1837 va ser deportat a Cuba sense judici previ. Allà va passar un any a l'illa de Pinos, l'actual illa de la Juventud, fins que va fugir junt amb altres reclusos a Nova Orleans i va poder tornar a Europa. No va poder tornar a Barcelona i reincorporar-se a la política fins que va morir el capità general que l'havia deportat, Ramon de Meer, durant el trienni esparterista.
Les missives, que anaven dirigides a la seva dona, Margarida Giberga, les va escriure durant l'any que va passar reclòs a l'illa de Pinos. En les cartes el polític narra les vivències i el periple que el va portar fins allà, després de passar un mes empresonat a l'Havana, així com la situació política del moment i les dificultats que va trobar durant aquella etapa.
El conjunt, format per una cinquantena de cartes i documents històrics, ha estat digitalitzat per l'Arxiu Històric de la Ciutat per facilitar-ne la consulta, i serà objecte d'un estudi que es difondrà als Quaderns del Seminari d'Història de Barcelona.