Aquesta setmana es compleixen 20 anys de l'estrena de ‘Braveheart' en els cinemes del Regne Unit. El film va portar a la gran pantalla la vida de William Wallace, l'heroi nacional escocès que l'11 de setembre de 1297 va derrotar l'exèrcit anglès en el marc de les primeres guerres de la independència que van assetjar el país als segles XIII i XIV. Amb aquesta pel·lícula, l'actor i director australià Mel Gibson —que va encarnar el paper protagonista— va posar Escòcia sobre el mapa. La producció, que no va estalviar en recursos, es va endur cinc premis Oscar.
Stirling és la ciutat escocesa on es van enfrontar els exèrcits d'Escòcia i Anglaterra, i per aquest motiu demà s'hi ha programat una projecció commemorativa, malgrat que la pel·lícula potser ja no aixecarà les passions de fa 20 anys. I és que aleshores ‘Braveheart' va alimentar un intens debat polític a tot el Regne Unit. Des de Londres van acusar la pel·lícula de racista, perquè mostrava uns anglesos bàrbars i fracassats contra els escocesos forts i heroics. Els escocesos, per contra, es van queixar de la frivolitat i la falta de rigorositat amb què s'havia tractat un dels seus herois nacionals. El cert, però, és que Gibson s'havia pres moltíssimes llicències: des de la cara pintada del protagonista fins al vestuari, les localitzacions i les relacions de parentiu dels personatges. Això va molestar alguns historiadors, que temien que amb els anys aquella ficció s'acabaria superposant als treballs acadèmics.
De fet, Gibson s'ha hagut de justificar més d'un cop davant la falta de rigor històric del film. "Hi ha poques fonts fiables sobre la història de William Wallace. Les biografies que se n'han escrit des del segle XV en fan un retrat absolutament mitificat; per tant, si esteu buscant un compendi complet de la vida real de Wallace no el trobareu. La meva intenció no era fer cap pel·lícula acurada, només volia explicar una història segons els paràmetres de la narrativa i el llenguatge cinematogràfic", explicava l'actor fa uns anys en una entrevista a la revista ‘Empire'.
En tot cas, els que a l'època es van fregar les mans van ser els professionals del sector turístic. Perquè, malgrat que la major part d'escenes es van rodar a Irlanda —especialment a Trim Castle—, l'estrena va disparar l'afluència de turistes a Escòcia. Un filó que, 20 anys després, els escocesos no volen deixar perdre.
Stirling és la ciutat escocesa on es van enfrontar els exèrcits d'Escòcia i Anglaterra, i per aquest motiu demà s'hi ha programat una projecció commemorativa, malgrat que la pel·lícula potser ja no aixecarà les passions de fa 20 anys. I és que aleshores ‘Braveheart' va alimentar un intens debat polític a tot el Regne Unit. Des de Londres van acusar la pel·lícula de racista, perquè mostrava uns anglesos bàrbars i fracassats contra els escocesos forts i heroics. Els escocesos, per contra, es van queixar de la frivolitat i la falta de rigorositat amb què s'havia tractat un dels seus herois nacionals. El cert, però, és que Gibson s'havia pres moltíssimes llicències: des de la cara pintada del protagonista fins al vestuari, les localitzacions i les relacions de parentiu dels personatges. Això va molestar alguns historiadors, que temien que amb els anys aquella ficció s'acabaria superposant als treballs acadèmics.
De fet, Gibson s'ha hagut de justificar més d'un cop davant la falta de rigor històric del film. "Hi ha poques fonts fiables sobre la història de William Wallace. Les biografies que se n'han escrit des del segle XV en fan un retrat absolutament mitificat; per tant, si esteu buscant un compendi complet de la vida real de Wallace no el trobareu. La meva intenció no era fer cap pel·lícula acurada, només volia explicar una història segons els paràmetres de la narrativa i el llenguatge cinematogràfic", explicava l'actor fa uns anys en una entrevista a la revista ‘Empire'.
En tot cas, els que a l'època es van fregar les mans van ser els professionals del sector turístic. Perquè, malgrat que la major part d'escenes es van rodar a Irlanda —especialment a Trim Castle—, l'estrena va disparar l'afluència de turistes a Escòcia. Un filó que, 20 anys després, els escocesos no volen deixar perdre.