Un equip internacional d'arqueòlegs explora les restes d'un vaixell enfonsat l'any 1583 prop de les costes de Croàcia, al costat de l'illot Gnalic, que transportava articles de luxe per al sultà otomà Murat III. El carregament de múltiples objectes decoratius d'enorme valor s'ha conservat en perfectes condicions a 25 metres de profunditat i es troba escampat en un extens jaciment submarí.
El vaixell enfonsat s'anomenava ‘Gagliana Grossa'. Va ser descobert l'any 1960 per bussejadors esportius, i a principis de la dècada de 1970 s'hi van dur a terme les primeres intervencions arqueològiques. Ara, una nova expedició internacional anomenada ‘Projecte Gnalic', que compta amb la col·laboració d'institucions i universitats de Croàcia, Itàlia, França i els Estats Units, s'ha endinsat en les profunditats de la mar Adriàtica per obtenir noves dades sobre la nau i sobre la seva història.
Segons documents trobats pels historiadors durant la recerca del vaixell, aquest va ser construït a Venècia el 1569 i venut a un ric comerciant de Dubrovnik, Eduardo da Gagliano. El 1583 va partir de la costa dàlmata en direcció a Istanbul per portar articles de luxe que havien de decorar el palau del sultà Murat III. Però poc després d'emprendre el viatge la nau va naufragar enmig d'una gran tempesta i va perdre tot el seu carregament.
El valuós tresor trobat entre les restes del vaixell està format per recipients de vidre, cristalls de luxe i miralls, campanes, llums i un canelobre de bronze, teixits de seda i de cotó, màquines d'afaitar, agulles, i una de les majors col·leccions d'ulleres trobades fins ara, que es conserven amb els seus estoigs. També anava carregat de materials com cinabri, plom, carbonat, mercuri, antimoni, coure, sofre i fulles de llautó, i múltiples tones de fusta que contenien pigments per pintar les parets del palau de Murat III.
Durant la recerca, els historiadors també van trobar entre els arxius ducals diversos documents que contenen dades mercantils de la família Gagliano, amb registres de les pèrdues navals i reclamacions comercials. Tant aquests documents com les troballes al jaciment submarí aportaran noves dades sobre les rutes comercials al Mediterrani oriental al segle XVI.
El vaixell enfonsat s'anomenava ‘Gagliana Grossa'. Va ser descobert l'any 1960 per bussejadors esportius, i a principis de la dècada de 1970 s'hi van dur a terme les primeres intervencions arqueològiques. Ara, una nova expedició internacional anomenada ‘Projecte Gnalic', que compta amb la col·laboració d'institucions i universitats de Croàcia, Itàlia, França i els Estats Units, s'ha endinsat en les profunditats de la mar Adriàtica per obtenir noves dades sobre la nau i sobre la seva història.
Segons documents trobats pels historiadors durant la recerca del vaixell, aquest va ser construït a Venècia el 1569 i venut a un ric comerciant de Dubrovnik, Eduardo da Gagliano. El 1583 va partir de la costa dàlmata en direcció a Istanbul per portar articles de luxe que havien de decorar el palau del sultà Murat III. Però poc després d'emprendre el viatge la nau va naufragar enmig d'una gran tempesta i va perdre tot el seu carregament.
El valuós tresor trobat entre les restes del vaixell està format per recipients de vidre, cristalls de luxe i miralls, campanes, llums i un canelobre de bronze, teixits de seda i de cotó, màquines d'afaitar, agulles, i una de les majors col·leccions d'ulleres trobades fins ara, que es conserven amb els seus estoigs. També anava carregat de materials com cinabri, plom, carbonat, mercuri, antimoni, coure, sofre i fulles de llautó, i múltiples tones de fusta que contenien pigments per pintar les parets del palau de Murat III.
Durant la recerca, els historiadors també van trobar entre els arxius ducals diversos documents que contenen dades mercantils de la família Gagliano, amb registres de les pèrdues navals i reclamacions comercials. Tant aquests documents com les troballes al jaciment submarí aportaran noves dades sobre les rutes comercials al Mediterrani oriental al segle XVI.