L'any 1939, en acabar la Guerra Civil, la societat catalana va quedar dividida entre els que van haver de marxar a l'exili, els derrotats que es van quedar i els que van guanyar la guerra. El sentiment antidemocràtic i antiliberal va motivar a saltar al bàndol del feixisme catòlic espanyol molts catalans franquistes, que també es van veure seduïts pel feixisme italià o per la renaixença alemanya a través del nazisme.
D'aquests feixistes catalans en parla la novel·la Catalans del 1939, de Francesc Vilanova, que publica La Campana, segell de Penguin Random House. Un llibre que explica què va empènyer les dretes clàssiques catalanes, tant persones com institucions, cap als feixismes europeus. En recull nombrosos exemples, amb noms i cognoms, càrrecs i responsabilitats, des dels que anhelaven el retorn de l'ordre del passat fins als que aspiraven a guanyar-se un lloc de prestigi en els nous temps.
Vilanova signa una important recerca documental, a cavall entre la història i la memòria, que ens ofereix un retrat polític, cultural i intel·lectual dels primers anys quaranta a Catalunya i que ens demostra que, de feixistes catalans, sí que n'hi va haver.
