El 1924, ara fa cent anys, un grup d'empresaris del ram de l'electricitat i la telegrafia va crear a Barcelona l'Associació Nacional de Radiodifusió, que va impulsar la que seria la primera estació radiofònica regular de l'estat espanyol: Ràdio Barcelona, que va iniciar les seves emissions el 14 de novembre d'aquell any des de l'Hotel Colón de la plaça de Catalunya.
Els impulsors d'aquesta iniciativa, entre els quals hi havia Eduard Rifà, Eduard Solà, Pau Llorens, Josep Maria de Guillén-Garcia i Gómez i Royston Saint Noble, van aconseguir portar la ràdio a la capital catalana, emulant les estacions estables que estaven sorgint en ciutats com Londres i París. No va ser una tasca fàcil: van haver d'esquivar molts obstacles per fer arribar una programació en català a tots els racons del país en plena dictadura de Primo de Rivera.
Les primeres emissions de Ràdio Barcelona van crear una gran expectació entre la població. Durant algunes hores diàries, els oients podien gaudir d'una programació amb música en directe, programes culturals, retransmissions teatrals o espais dedicats al públic femení o als infants.
Uns mesos després, començava a emetre Ràdio Catalana, i, el 1930, Ràdio Associació de Catalunya. El 1936, 133 de les 363 estacions registrades a tot l'estat espanyol eren catalanes. Gràcies a l'esforç dels primers impulsors, i d'aquells que els van seguir, la ràdio es va convertir en un mitjà d'informació i d'entreteniment essencial per a la difusió de la cultura al nostre país.