Ja és al quiosc la nova ‘Guia de vacances' de SÀPIENS i DESCOBRIR, amb 200 propostes d'activitats per gaudir del patrimoni arreu dels Països Catalans i Europa. La guia inclou festivals, jornades, festes, fires o visites a indrets estretament vinculats amb la història, per descobrir en solitari o amb tota la família. Volem que la guia sigui una eina útil, a les darreres pàgines podeu trobar informació de servei per organitzar les vostres escapades: sabreu on dormir, on menjar, com arribar-hi, com moure-us per la zona i propostes per gaudir encara més de la zona que visiteu. Tot plegat, per 2,95 €, a la venda als quioscos. Més informació aquí
1. Visita al jaciment ibèric dels Vilars a Arbeca
A casa fem una doble volta amb la clau, hi tenim un forrellat o potser, fins i tot, ens hi instal·lem una alarma. El que calgui per sentir-nos segurs. Al segle VIII aC, però, si un es volia sentir sa i estalvi havia d'optar per altres mètodes. Ho sabien molt bé un grup de gent pertanyent al grup dels camps d'urnes que van construir una fortalesa a prova d'intrusos persistents a quatre quilòmetres d'Arbeca. Es tracta dels Vilars d'Arbeca, un lloc únic a Europa per molts motius. Per començar, l'assentament no es va construir en un turó, sinó en una vall, segurament per tenir a prop l'aigua del riu, que avui en dia correspon al barranc de l'Aixaragall, i per explotar les possibilitats agrícoles dels seus camps i boscos. Per substituir els avantatges de protecció que dóna l'altura, els ilergets van idear un sistema de defensa impressionant.
Barrera protectora única
Un fossat de divuit metres d'amplada i quatre de profunditat, únic en el món ibèric, era el primer que es trobava el visitant. A més, la muralla feia cinc metres tant d'amplada com d'alçària i, al llarg del seu perímetre, va arribar a haver-hi fins a tretze torres i dos bastions. Una de les entrades, flanquejada per dues de les torres, era tan estreta que es creu que només es podia creuar en fila índia. Deixeu-vos estar d'alarmes, això era protecció! El més sorprenent de tot, però, és el camp frisó, que és una barrera de pedres altes i afilades clavades al peu de la muralla. Erigit cap al 650 aC, servia per impedir un atac per sorpresa amb cavalleria o per dificultar l'acostament de persones que anessin a peu. Aquest camp frisó és l'únic que s'ha trobat en tota la vall de l'Ebre i és el més ben conservat d'Europa. Els Vilars es poden visitar els matins dels caps de setmana i, si us va millor un altre moment, podeu concertar hora trucant al 973 160 00. Qui sap si sortiu amb bones idees per protegir casa vostra! Més informació al web del jaciment.
2. Trajecte del Tren dels Llacs a Lleida
Els seguidors de la sèrie nord-americana "The Big Bang Theory" saben que a l'extravagant d'en Sheldon li encanten els trens. Per sort, ell no és l'únic amant d'aquest mètode de transport tan còmode i encantador quan va a l'hora. Gràcies a la feinada feta per l'Associació per a la Reconstrucció i Posada en Servei de Material Ferroviari Històric (ARMF), ja fa uns anys que podem gaudir d'un viatge en el temps amb la històrica línia ferroviària que uneix Lleida i la Pobla de Segur.
Aquest és un recorregut nostàlgic que ens permet mirar enrere i que s'ha convertit en una cita imperdible per a tots aquells que estimen el ferrocarril, però també per als amants de la naturalesa, ja que creua els increïbles paisatges de les Terres de Lleida fins arribar als llacs del Prepirineu. Sortint del Segrià, el tren passa per la Noguera i el Montsec i arriba al cor del Pallars Jussà. Els passatgers, a més de gaudir de les vistes a través de les seves finestres, tenen diverses possibilitats tan lúdiques com gastronòmiques al llarg de les comarques del Segrià, la Noguera i el Pallars Jussà. Així, els visitants poden adquirir paquets turístics, com ara visites guiades o tastos de productes locals, totalment vinculats als principals recursos turístics del territori.
Amb la gorra de conductor
Amb un pack de benvinguda format per diferents productes gastronòmics del territori i la companyia d'un grup d'animació durant el trajecte en tren, aquesta és una experiència que es pot gaudir per vuitè any consecutiu. El tren surt de Lleida a les 10.30 del matí i arriba a La Pobla a les 12.30. La tornada és a les dos quarts de sis de la tarda i, una hora després de l'inici del trajecte, ja tornem a estar a Lleida.
Les tarifes del Tren dels Llacs són de 30 € el bitllet d'adult i 16.50 € el bitllet infantil. També hi ha tarifes per a grups. Estigueu atents, perquè el tren surt aquests dies: 4,11,18 i 25 de juny, 2 i 9 de juliol, 20 i 27 d'agost, 10,17 i 24 de setembre i 1,8,15,22 i 29 d'octubre. Serà per dies a escollir! Hi ha diverses tarifes de preus, sent la més cara la de 30 euros. Els nens fins a tres anys no paguen entrada. Això sí, feu reserva prèvia per anar sobre segur. Poseu-vos la vostra gorra de conductor de locomotora i crideu tots alhora: xuc-xuc! Més informació al web del Tren dels Llacs.
3. Visita al Parc Arqueològic d'Iesso a Guissona
Els "Manel" ja fa temps que ho diuen: "Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys, no faria olor a xampú el teu cabell daurat (sic), oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats i ens despertaria un carro pujant per l'empedrat". Per impregnar-nos d'aquella època podem visitar el Parc Arqueològic d'Iesso, on tindrem la possibilitat de caminar pels carrers d'una ciutat romana que, de ben segur, havien estat empedrats fa més de dos mil anys.
Certa és la referència al xampú que hi ha a la cançó, ja que els romans eren molt nets, però no coneixien el sabó i per netejar-se eliminaven les toxines a través de la suor i fregant-se la pell amb pedres abrasives. Però això només era part del procés higiènic, que podem conèixer amb tots els seus ets i uts quan ens aturem a les termes, del segle I.
Nets de cap a peus
Com els més moderns del barri, el primer que feien els romans era gimnàstica al pati, per després passar a la natatio a nedar. Tot seguit, entraven a l'interior de les termes. Aquí cal apuntar que només es banyaven de cos sencer cada nou dies i la resta de dies només es rentaven "allò visible". Totalment nus, entraven al tepidari per agafar temperatura i tot seguit passar al caldari, que els acabaria d'obrir els porus juntament anb la sessió a la sauna (sudatio). Després tornaven de nou cap al tepidari, on es rascaven amb pedres abrasives o làmines metàl·liques (que bé sona això del xampú llegint això) i, un cop exfoliats, passaven pel frigidari per calmar la pell i tancar porus.
Finalment, anaven a la sala de massatges on els feien fregaven amb ungüents fets a partir de greixos animals i perfumats amb herbes. Això sí, el que no tenia possibles s'ho havia de fer ell mateix. Hi ha coses que, per dos mil anys que passin, no canvien. Quan acabaven, es dirigien a una de les principals tasques que feien a les termes: les relacions socials, ja que tancaven negocis, parlaven de política i religió i, vés a saber, concertaven algun matrimoni. Voleu reviure la lletra de "Manel"? Visiteu el Parc Arqueològic d'Iesso i us sentireu protagonistes de la cançó. Més informació al web del Museu de Guissona.
4. Visita al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre a Balaguer
Ala Balagî sarraïna sabien com muntar-s'ho bé per mantenir un exèrcit fort contra els cristians: amb l'or que extreien del Segre, a poca distància de la medina, feien monedes per pagar als soldats i tenir-los contents. Amb tanta riquesa al seu interior, el riu es va convertir en un punt estratègic. Aquest or, que els sarraïns van buscar fins al segle XII, ve de les muntanyes dels Pirineus. En diversos filons de quars i en algunes pissarres s'hi troben barrejades petites acumulacions de partícules d'or, que l'erosió fa baixar a través dels rius fins que van a parar al delta de l'Ebre, on acostumen a arribar amb una mida molt petita. Si us voleu sentir en la pell d'aquells sarraïns buscadors d'or, el Museu de Balaguer us dóna l'oportunitat de fer-ho el primer dissabte de cada mes. Visiteu el web del Museu de la Noguera.
5. Visita al Museu de Vestits de Paper de Mollerussa
Hi havia una vegada una afició que es va convertir en concurs i que va acabar en museu. És la història del Museu dels Vestits de Paper de Mollerussa, una exposició amb més de vuitanta vestits espectaculars que costa de creure que estiguin fets, simplement, de fil i paper. El concurs va sorgir de l'afició que les germanes Vilaró tenien al seu taller, on feien vestits de paper per pur entreteniment. Ja se sap, als anys 60 del segle XX no hi havia tantes pantalles en les quals quedar-nos-hi embadalits durant hores. L'afició es va convertir en concurs l'any 1963 i l'èxit d'aquest es troba plasmat al Museu, que va obrir les seves noves portes l'any 2009. L'escultura d'un ocellet de paper ens dóna la benvinguda a aquest museu tan original i delicat.
El concurs, que se celebra als voltants de Santa Llúcia, compleix 51 any. Per als que no us atreviu amb un vestit sencer, us direm que també hi ha una secció de vestits per a Barbies. Més informació al web del Museu de Vestits de Paper.
