A la revista Sàpiens que podeu trobar ara al quiosc dedica un reportatge als orígens del gihadisme, un tema complex i, malauradament, d'actualitat. Uns dels aspectes més conflictius és, justament, l'obtenció de recursos per part d'Estat Islàmic, cosa que els ajuda a estendre's i a augmentar el seu poder.
Taxes, rescats, opi i antiguitats
Sovint s'afirma que Estat Islàmic es finança gràcies a la venda del petroli que hi ha al territori que controlen, un cru que ningú no admet que compra, però que principalment corre cap al nord. Però amb això sol, la seva capacitat financera fóra insuficient.
Impostos revolucionaris
La majoria de recursos els obté de l'aplicació rigorosa de la xaria: dels impostos directes als seus súbdits; de l'almoina obligatòria que tot bon musulmà ha de pagar -i tots els habitants dels territoris que ocupa EI ho són, de grat o per força-; dels rescats que paguen famílies o estats pels hostatges retinguts, i de la taxa que s'obliga a pagar a tots aquells que decideixen fugir del terror.
Tot plegat sense oblidar la venda d'objectes d'art antic, fruit de l'espoli de jaciments arqueològics mesopotàmics o sirians... la majoria dels quals reapareixen en col·leccions privades d'Europa i els EUA. Ni, és clar, el narcotràfic: l'opi ha estat sempre un dels pilars de l'economia dels països de l'Orient Mitjà i, malgrat la puresa moral que imposa la xaria, no sembla que EI pretengui deixar-lo de banda.
Taxes, rescats, opi i antiguitats
Sovint s'afirma que Estat Islàmic es finança gràcies a la venda del petroli que hi ha al territori que controlen, un cru que ningú no admet que compra, però que principalment corre cap al nord. Però amb això sol, la seva capacitat financera fóra insuficient.
Impostos revolucionaris
La majoria de recursos els obté de l'aplicació rigorosa de la xaria: dels impostos directes als seus súbdits; de l'almoina obligatòria que tot bon musulmà ha de pagar -i tots els habitants dels territoris que ocupa EI ho són, de grat o per força-; dels rescats que paguen famílies o estats pels hostatges retinguts, i de la taxa que s'obliga a pagar a tots aquells que decideixen fugir del terror.
Tot plegat sense oblidar la venda d'objectes d'art antic, fruit de l'espoli de jaciments arqueològics mesopotàmics o sirians... la majoria dels quals reapareixen en col·leccions privades d'Europa i els EUA. Ni, és clar, el narcotràfic: l'opi ha estat sempre un dels pilars de l'economia dels països de l'Orient Mitjà i, malgrat la puresa moral que imposa la xaria, no sembla que EI pretengui deixar-lo de banda.
