A uns trenta quilòmetres a l'oest del Parc Arqueològic de Río Amarillo, a Hondures, un equip internacional d'arqueòlegs ha descobert les restes més modernes dels maies que van habitar la ciutat de Copán fa més de mil anys. Es tracta d'un complex a mig construir, amb eines escampades pel voltant. Els experts que han estudiat el jaciment no han trobat evidències de saqueig i creuen que això és una prova del final abrupte de la civilització maia.
Segons un dels arqueòlegs encarregats d'estudiar el jaciment, en el cas concret de Copán els maies van patir una pandèmia que afectava els menors de cinc anys. Això va contribuir a una catàstrofe demogràfica que, sumada a una gran carència d'aliments, va causar el col·lapse del sistema polític i va posar fi a 16 generacions de governs més o menys estables a la ciutat. El rei maia aglutinava també el poder religiós, així que els habitants van culpar el darrer governant de Copán de contradir els déus i el van deposar. Cap a mitjan segle VIII, els supervivents van abandonar en petits grups els assentaments per establir-se en nous territoris. De fet, quan els espanyols van arribar primer al Yucatán i després a les costes de l'actual Hondures no van tenir problemes per sotmetre les poques tribus afeblides i disperses de maies.
Els arqueòlegs asseguren que el complex de Río Amarillo —on havien arribat a viure gairebé 30.000 persones— va estar habitat fins al segle XI, però a l'època els maies ja es trobaven en clar declivi a tot Amèrica Central i Mèxic. En tot cas, la civilització precolombina mai no va acabar de desaparèixer del tot, ja que encara avui dia existeixen descendents d'aquells pobladors, que parlen més de quaranta dialectes derivats de l'alfabet maia.
Segons un dels arqueòlegs encarregats d'estudiar el jaciment, en el cas concret de Copán els maies van patir una pandèmia que afectava els menors de cinc anys. Això va contribuir a una catàstrofe demogràfica que, sumada a una gran carència d'aliments, va causar el col·lapse del sistema polític i va posar fi a 16 generacions de governs més o menys estables a la ciutat. El rei maia aglutinava també el poder religiós, així que els habitants van culpar el darrer governant de Copán de contradir els déus i el van deposar. Cap a mitjan segle VIII, els supervivents van abandonar en petits grups els assentaments per establir-se en nous territoris. De fet, quan els espanyols van arribar primer al Yucatán i després a les costes de l'actual Hondures no van tenir problemes per sotmetre les poques tribus afeblides i disperses de maies.
Els arqueòlegs asseguren que el complex de Río Amarillo —on havien arribat a viure gairebé 30.000 persones— va estar habitat fins al segle XI, però a l'època els maies ja es trobaven en clar declivi a tot Amèrica Central i Mèxic. En tot cas, la civilització precolombina mai no va acabar de desaparèixer del tot, ja que encara avui dia existeixen descendents d'aquells pobladors, que parlen més de quaranta dialectes derivats de l'alfabet maia.
