Una excavació arqueològica al temple Maya Devi de Lumbini, al Nepal, identificat com el lloc de naixement de Buda, ha tret a la llum una estructura de fusta del segle VI aC sota un conjunt de temples de maó. El santuari, del segle VI aC, conté un pati obert al centre que coincideix amb el relat del naixement del fundador del budisme.
Segons la tradició budista, la reina Maya Devi va donar a llum el seu fill Siddharta Gautama aferrada a la branca d'un arbre al Jardí de Lumbini, a mig camí entre el regne dels seus pares i el del seu espòs. L'indret va ser identificat com un lloc sagrat del budisme, i durant segles va ser un destí de pelegrinatge. Abandonat durant l'edat mitjana, no va ser redescobert fins al 1896, quan la troballa d'un pilar de gres del segle III aC va revelar, a través d'una inscripció, que allà havia nascut el líder religiós.
Com que fins ara l'evidència arqueològica més antiga del budisme a Lumbini datava del segle III aC, la majoria d'experts situaven el naixement de Buda en aquest període. Però la datació del santuari trobat, que constitueix el primer material arqueològic que relaciona la vida de Buda i l'aflorament de la religió amb un període concret, ha demostrat que es va produir tres segles abans, com ja sostenien alguns historiadors.
A més, la presència d'antigues arrels d'arbre a l'espai obert al centre del santuari, localitzades després de sotmetre fragments de carbó vegetal i sorra del lloc a proves de datació amb radiocarboni, ha fet creure als arqueòlegs que probablement allà hi va haver un arbre. Es tractaria de l'arbre que va ajudar la mare de Buda a donar a llum. De fet, els temples de maó edificats més endavant sobre aquesta estructura van respectar aquest espai al mig, sense sostre.
La recerca al jaciment del Jardí Sagrat de Lumbini va ser impulsada per la Unesco amb l'objectiu de millorar la conservació i la gestió de l'indret, que és Patrimoni de la Humanitat. Finançades pel govern del Japó en cooperació amb el del Nepal, les excavacions han comptat amb la participació de les universitats britàniques de Durham i Stirling i de la National Geographic Society. Els resultats de la investigació es publicaran a la revista internacional ‘Antiquity'.
Segons la tradició budista, la reina Maya Devi va donar a llum el seu fill Siddharta Gautama aferrada a la branca d'un arbre al Jardí de Lumbini, a mig camí entre el regne dels seus pares i el del seu espòs. L'indret va ser identificat com un lloc sagrat del budisme, i durant segles va ser un destí de pelegrinatge. Abandonat durant l'edat mitjana, no va ser redescobert fins al 1896, quan la troballa d'un pilar de gres del segle III aC va revelar, a través d'una inscripció, que allà havia nascut el líder religiós.
Com que fins ara l'evidència arqueològica més antiga del budisme a Lumbini datava del segle III aC, la majoria d'experts situaven el naixement de Buda en aquest període. Però la datació del santuari trobat, que constitueix el primer material arqueològic que relaciona la vida de Buda i l'aflorament de la religió amb un període concret, ha demostrat que es va produir tres segles abans, com ja sostenien alguns historiadors.
A més, la presència d'antigues arrels d'arbre a l'espai obert al centre del santuari, localitzades després de sotmetre fragments de carbó vegetal i sorra del lloc a proves de datació amb radiocarboni, ha fet creure als arqueòlegs que probablement allà hi va haver un arbre. Es tractaria de l'arbre que va ajudar la mare de Buda a donar a llum. De fet, els temples de maó edificats més endavant sobre aquesta estructura van respectar aquest espai al mig, sense sostre.
La recerca al jaciment del Jardí Sagrat de Lumbini va ser impulsada per la Unesco amb l'objectiu de millorar la conservació i la gestió de l'indret, que és Patrimoni de la Humanitat. Finançades pel govern del Japó en cooperació amb el del Nepal, les excavacions han comptat amb la participació de les universitats britàniques de Durham i Stirling i de la National Geographic Society. Els resultats de la investigació es publicaran a la revista internacional ‘Antiquity'.