La seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) inaugura l'exposició ‘Històries de tocador. Cosmètica i bellesa a l'antiguitat', un recorregut per les tendències estètiques i les diferents pràctiques de cosmètica que s'utilitzaven a l'antiguitat. Mitjançant aquesta mostra, es revelaran els secrets de bellesa més antics i els petits gestos quotidians que els ciutadans realitzaven per millorar la seva imatge personal, fent servir els recursos que la naturalesa els proporcionava.
Per als grecs, l'estètica anava estretament lligada a l'ètica i es considerava bell allò que es centrava en fer el bé. A més, la bellesa era una qualitat ideal, divina, i estava representada per la deessa Afrodita. A Roma, en canvi, la bellesa va perdre el caràcter diví i va esdevenir una qualitat humana material.
L'exposició vol demostrar que la preocupació per l'aspecte físic i l'ús de cosmètics o les pràctiques relacionades amb la cura de la imatge personal no són una tendència moderna, sinó comú a totes les èpoques. Olis, perfums, tints i cosmètics d'origen natural ja s'usaven a l'antiguitat, fins i tot d'una manera molt similar a com els usem avui dia.
El recorregut de la mostra es divideix en quatre àmbits –La cura del cos, Ungüents i perfums, El cabell i Últims retocs–, i en cadascun d'aquests ofereix un paral·lelisme entre l'ideal de bellesa d'una època passada amb el corresponent a l'època contemporània, a través d'un joc visual que compara passat i present. Aquest paral·lelisme es presenta a través d'una figura o personatge representatiu de la història de la bellesa en cada etapa del recorregut. En la primera sala, per exemple, dedicada a La cura del cos, s'ha emplaçat el mosaic de les tres Gràcies en l'escenari d'unes termes romanes. Les tres Gràcies representen les tres divinitats que formaven part del seguici d'Afrodita, la deessa de l'amor, i simbolitzaven la bellesa, la castedat i l'entusiasme.
De la mateixa manera, l'eix vertebrador de l'exposició és la Dama Flàvia, l'escultura d'un cap femení romà del darrer quart del segle I dC que porta el pentinat que va posar de moda Flàvia Júlia, filla de Titus, a la Roma imperial. Aquest cànon de bellesa romana s'ha connectat amb el present a través de la creació d'una perruca moderna inspirada en el pentinat de la Dama Flàvia, de la mà d'una perruquera de l'equip creatiu de Raffel Pagès.
‘Històries de tocador' ha comptat amb la col·laboració del Museu de la Perruqueria Raffel Pagès i del Museu del Perfum –Fundació Júlia Bonet d'Andorra. La mostra, que s'estrena avui a la seu de Barcelona del MAC, es pot visitar fins al 17 de juny de l'any vinent. Aquest divendres, el col·laborador de SÀPIENS Enric Calpena li dedica el seu programa setmanal 'Odissees', que es pot veure al canal 33.
Per als grecs, l'estètica anava estretament lligada a l'ètica i es considerava bell allò que es centrava en fer el bé. A més, la bellesa era una qualitat ideal, divina, i estava representada per la deessa Afrodita. A Roma, en canvi, la bellesa va perdre el caràcter diví i va esdevenir una qualitat humana material.
L'exposició vol demostrar que la preocupació per l'aspecte físic i l'ús de cosmètics o les pràctiques relacionades amb la cura de la imatge personal no són una tendència moderna, sinó comú a totes les èpoques. Olis, perfums, tints i cosmètics d'origen natural ja s'usaven a l'antiguitat, fins i tot d'una manera molt similar a com els usem avui dia.
El recorregut de la mostra es divideix en quatre àmbits –La cura del cos, Ungüents i perfums, El cabell i Últims retocs–, i en cadascun d'aquests ofereix un paral·lelisme entre l'ideal de bellesa d'una època passada amb el corresponent a l'època contemporània, a través d'un joc visual que compara passat i present. Aquest paral·lelisme es presenta a través d'una figura o personatge representatiu de la història de la bellesa en cada etapa del recorregut. En la primera sala, per exemple, dedicada a La cura del cos, s'ha emplaçat el mosaic de les tres Gràcies en l'escenari d'unes termes romanes. Les tres Gràcies representen les tres divinitats que formaven part del seguici d'Afrodita, la deessa de l'amor, i simbolitzaven la bellesa, la castedat i l'entusiasme.
De la mateixa manera, l'eix vertebrador de l'exposició és la Dama Flàvia, l'escultura d'un cap femení romà del darrer quart del segle I dC que porta el pentinat que va posar de moda Flàvia Júlia, filla de Titus, a la Roma imperial. Aquest cànon de bellesa romana s'ha connectat amb el present a través de la creació d'una perruca moderna inspirada en el pentinat de la Dama Flàvia, de la mà d'una perruquera de l'equip creatiu de Raffel Pagès.
‘Històries de tocador' ha comptat amb la col·laboració del Museu de la Perruqueria Raffel Pagès i del Museu del Perfum –Fundació Júlia Bonet d'Andorra. La mostra, que s'estrena avui a la seu de Barcelona del MAC, es pot visitar fins al 17 de juny de l'any vinent. Aquest divendres, el col·laborador de SÀPIENS Enric Calpena li dedica el seu programa setmanal 'Odissees', que es pot veure al canal 33.