El 2022, l'Abric Romaní de Capellades va anunciar una notícia impactant: la troballa de les restes parcials d'un crani de neandertal de 60.000 anys d'antiguitat, un descobriment excepcional perquè era la primera resta humana que apareixia a aquest jaciment arqueològic del paleolític. Ara, però, dos anys després, la codirectora del jaciment, Palmira Saladié, ha anunciat que les restes d'aquell crani que inicialment havien pensat que era d'una persona humana són, en realitat, de cérvol.
Saladié va explicar que en fer la neteja de les restes i realitzar diverses proves van adonar-se de l'error. També va fer autocrítica: "Hem de reconèixer que ens vam equivocar. Va ser un error, probablement ens vam precipitar. Moltes vegades en ciència és difícil reconèixer els errors, en aquest cas el millor és reconèixer que ens vam equivocar", en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN).
Situat al cingle del Capelló (Anoia), l'Abric Romaní de Capellades va ser refugi dels neandertals, una espècie extingida d'homínids que s'organitzava en petites comunitats de caçadors recol·lectors. Milers d'anys més tard, el jaciment desvetlla als arqueòlegs com va ser la vida d'una espècie que comparteix línies evolutives comunes amb l'home actual. El 2022 va celebrar el seu quarantè aniversari.