Unes obres de clavegueram i renovació del nucli antic dels Prats de Rei, a l'Anoia, han tret a la llum una sepultura funerària coberta amb un mosaic que forma part d'un panteó paleocristià de la darrera meitat del segle IV. Es tracta d'una troballa important, ja que fins ara només s'han localitzat sis estructures més d'aquesta tipologia a tot Catalunya.
Encara es desconeix a qui pertanyia la tomba i de quin estatus social era aquest individu, però se sap que aquest tipus de sepultures amb mosaic, que s'anomenen ‘laudes musives', se solien introduir als sarcòfags de personatges importants dins de la comunitat cristiana, de manera que aquests rebien un enterrament més digne. La nova troballa ha estat localitzada davant l'església de Santa Maria, on les excavacions arqueològiques també han permès trobar diverses estructures i ceràmiques d'època ibèrica, romana i medieval, entre les quals destaquen sis sepultures d'entre els segles IV i VI, 38 esquelets que daten d'entre els segles XVI i XVIII i tres tombes antropomòrfiques excavades a la roca que encara no s'han pogut datar amb precisió –els primers sondejos les situen al segle X o al XIV.
Al mosaic, s'hi ha pogut identificar el motiu iconogràfic d'un crismó, un símbol cristià format per les lletres ‘X' i ‘P' superposades que simbolitza l'anagrama de Crist en grec. També hi apareixen un trenat i diverses formes geomètriques circulars, fetes amb tessel·les de marbre de colors. La peça ha estat traslladada al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, on s'analitzarà i es restaurarà abans de tornar als Prats de Rei per ser exposada al Museu Municipal Josep Castellà Real.
El municipi dels Prats de Rei, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, va ser un dels primers assentaments romans a Catalunya. En època romana s'anomenava Municipium Sigarrensis, i era una de les poblacions més importants de la Catalunya Central i un punt de confluència de diverses rutes entre la costa i l'interior. Fins a mitjans de l'any passat, quan una important troballa va treure a la llum l'antiga muralla de la ciutat romana, només es coneixia aquesta etapa del passat del municipi, però no s'havien trobat restes arqueològiques que ho corroboressin.
Encara es desconeix a qui pertanyia la tomba i de quin estatus social era aquest individu, però se sap que aquest tipus de sepultures amb mosaic, que s'anomenen ‘laudes musives', se solien introduir als sarcòfags de personatges importants dins de la comunitat cristiana, de manera que aquests rebien un enterrament més digne. La nova troballa ha estat localitzada davant l'església de Santa Maria, on les excavacions arqueològiques també han permès trobar diverses estructures i ceràmiques d'època ibèrica, romana i medieval, entre les quals destaquen sis sepultures d'entre els segles IV i VI, 38 esquelets que daten d'entre els segles XVI i XVIII i tres tombes antropomòrfiques excavades a la roca que encara no s'han pogut datar amb precisió –els primers sondejos les situen al segle X o al XIV.
Al mosaic, s'hi ha pogut identificar el motiu iconogràfic d'un crismó, un símbol cristià format per les lletres ‘X' i ‘P' superposades que simbolitza l'anagrama de Crist en grec. També hi apareixen un trenat i diverses formes geomètriques circulars, fetes amb tessel·les de marbre de colors. La peça ha estat traslladada al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, on s'analitzarà i es restaurarà abans de tornar als Prats de Rei per ser exposada al Museu Municipal Josep Castellà Real.
El municipi dels Prats de Rei, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, va ser un dels primers assentaments romans a Catalunya. En època romana s'anomenava Municipium Sigarrensis, i era una de les poblacions més importants de la Catalunya Central i un punt de confluència de diverses rutes entre la costa i l'interior. Fins a mitjans de l'any passat, quan una important troballa va treure a la llum l'antiga muralla de la ciutat romana, només es coneixia aquesta etapa del passat del municipi, però no s'havien trobat restes arqueològiques que ho corroboressin.