L'exposició Adolf Fargnoli. Del Noucentisme a l'avantguarda, que es pot veure al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) fins al 20 d'octubre, permet descobrir l'univers fascinant d'aquest artista d'origen italià que va deixar una empremta significativa al cor del Noucentisme gironí.
Adolf Fargnoli Iannetta (1890-1951), fill d'una família modesta vinguda d'Itàlia, va ser un artista autodidacte. Va adquirir la fama a Girona gràcies a dos mentors excepcionals: Rafael Masó i Carles Rahola, que van adonar-se de la seva vàlua.
Entre 1916 i 1932 va viure en aquesta ciutat, on va tenir dos tallers. Es va especialitzar en la talla de capsetes –moltes de les quals es poden veure en aquesta exposició–, creus i altres objectes de fusta i metall o fusta i ceràmica argerata, que el van convertir en un mite de la Girona noucentista.
Les capsetes de "l'artesà medieval del carrer de la Força", com era conegut des del 1927 perquè en aquest carrer hi tenia un taller, eren realment singulars. En va dissenyar un gran nombre de models. Eren peces úniques, en la realització de les quals intervenien un fuster i un manyà, i després ell les tallava, de vegades les pintava, hi aplicava el metall i el nacre, hi pirogravava el nom amb què les distingia, la data i la signatura a la base, i solia folrar-ne de seda l'interior.
L'inici del final
Amb cinquanta exposicions tant d'àmbit nacional com internacional entre 1918 i 1933, i aclamat per crítics, artistes i intel·lectuals, Fargnoli va decidir fer un gir a la seva vida. El 1932, va deixar de ser "el poeta de les coses senzilles", tal com també l'havien batejat alguns, i es va transformar en un dissenyador fascinat per l'estètica de Hollywood.
Va canviar Girona per Barcelona, on va desenvolupar les seves creacions "D'Annali", una línia de bijuteria femenina que, malauradament, no va arribar mai a materialitzar-se. El 1933, una crisi emocional i la seva natura bohèmia el van conduir a una depressió profunda. La guerra i la postguerra també van significar una davallada creativa, amb només una breu recuperació cap al 1945. Fargnoli va morir silenciosament el 1951.
El MNAC presenta ara una versió ampliada de l'exposició que es pot veure a Girona del 30 de desembre de 2023 al 20 d'abril de 2024. Les dues mostres ofereixen als visitants l'oportunitat de submergir-se en la rica història d'aquest artista polifacètic.