Descobreixen a la catedral de Barcelona un insòlit fragment de cançoner trobadoresc del segle XIV

Format per 13 fulls amb 17 poemes, el document suposa la descoberta més rellevant d'un manuscrit medieval amb poesia dels trobadors dels darrers 100 anys

El fragment de cançoner trobadoresc del segle XIV localitzat a l'Arxiu de la Catedral de Barcelona
El fragment de cançoner trobadoresc del segle XIV localitzat a l'Arxiu de la Catedral de Barcelona Catedral de Barcelona
8 de febrer del 2024
Autor
Caterina Úbeda

La catedral de Barcelona ha fet pública la troballa, al seu arxiu, d'un important fragment de cançoner trobadoresc de la primera meitat del segle XIV. El fragment, format per tretze fulls amb disset poemes, suposa la descoberta més rellevant d'un manuscrit medieval amb poesia dels trobadors dels darrers 100 anys. Al llarg del segle XX, s'havien trobat vint fragments de poesia de trobadors, però eren còpies d'erudits posteriors o fragments originals molt petits. 

Els investigadors Sadurní Martí i Míriam Cabré, de la Universitat de Girona, han destacat que al manuscrit hi ha una manera de copiar poesia pròpia de Catalunya. En el territori es copiava a ratlla tirada i no en dues columnes, com a la resta d'Europa. "Potser ens pot ajudar a explicar per què els cançoners catalans estan copiats de la mateixa forma", ha explicat Cabré. 

Tot i que al cançoner hi ha poemes de quatre autors, gran part són de Peire Cardenal, un poeta que era conegut per escriure poemes crítics contra el clergat pel poder que havien adquirit. Aquesta poesia anticlerical va sorgir en un moment en què els trobadors componien la poesia a les corts laiques. 

El document es va localitzar a l'Arxiu de la Catedral de Barcelona, un espai amb més de dos quilòmetres lineals de documentació i milers de documents (només de pergamins, n'hi ha més de 40.000) mentre s'estaven inventariant documents del fons Miscel·lània. Tot seguit, es va contactar amb especialistes perquè n'estudiessin el contingut i amb el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya per poder fer el tractament físic del paper.