Un equip internacional d'astrònoms encapçalat pel català Guillem Anglada-Escudé ha trobat l'exoplaneta potencialment habitable més proper a la Terra. El planeta, batejat amb el nom de Pròxima b, podria contenir aigua líquida a la seva superfície. Pròxima b té almenys 1,3 vegades la massa de la Terra i el seu any dura 11,2 dies. Orbita a la zona d'habitabilitat de Pròxima Centauri, l'estrella més propera al nostre sistema.
La troballa l'ha fet pública aquesta setmana la revista ‘Nature' i és el tema de portada del seu últim número. No hi ha imatges del planeta perquè l'equip internacional que l'ha detectat ho ha fet de manera indirecta, a través de les variacions que causava la seva gravetat en la seva estrella. El líder de l'equip és Guillem Anglada-Escudé, nascut a Ullastrell (Vallès Occidental). Anglada és professor d'astrofísica a la Universitat Queen Mary, a Londres. Segons explica l'astrofísic, "ara comença la recerca de vida".
El (probable) primer objectiu dels viatges interestel·lars del futur
No és l'únic exoplaneta descobert: en els últims 25 anys se n'han trobat uns 3.500, una cinquantena d'ells potencialment habitables, però sí que és el més proper a la Terra. Tot i la seva relativa proximitat, es troba a una distància de 4,2 anys llum, de manera que arribar-hi amb la tecnologia actual resulta impossible: es trigarien 30.000 anys.
Ara bé, una iniciativa podria permetre explorar aquest món relativament proper: es tracta de Breakthrough Starshot, que planteja construir petites sondes propulsades per làser en les pròximes dècades. Viatjant al 20% de la velocitat de la llum, trigarien uns 20 anys a cobrir la distància entre la Terra i Pròxima Centauri.
El planeta pot ser habitable, però també hi ha factors que juguen en contra de la hipòtesi. Pròxima b podria patir acoblament de marea, un fenomen pel qual un dels seus hemisferis sempre miraria a la seva estrella. Mentre aquest costat es cremaria permanentment, l'altre romandria fosc i fresc. Tanmateix, els autors expliquen que una atmosfera densa permetria suavitzar les temperatures. Un altre dels problemes és que Pròxima Centauri, una nana vermella, podria llançar flamarades de raigs X molt destructives.
Això no obstant, Pròxima b podria convertir-se en el primer objectiu de viatges interestel·lars futurs i en el primer candidat per a la cerca exhaustiva de vida extraterrestre.
La troballa l'ha fet pública aquesta setmana la revista ‘Nature' i és el tema de portada del seu últim número. No hi ha imatges del planeta perquè l'equip internacional que l'ha detectat ho ha fet de manera indirecta, a través de les variacions que causava la seva gravetat en la seva estrella. El líder de l'equip és Guillem Anglada-Escudé, nascut a Ullastrell (Vallès Occidental). Anglada és professor d'astrofísica a la Universitat Queen Mary, a Londres. Segons explica l'astrofísic, "ara comença la recerca de vida".
El (probable) primer objectiu dels viatges interestel·lars del futur
No és l'únic exoplaneta descobert: en els últims 25 anys se n'han trobat uns 3.500, una cinquantena d'ells potencialment habitables, però sí que és el més proper a la Terra. Tot i la seva relativa proximitat, es troba a una distància de 4,2 anys llum, de manera que arribar-hi amb la tecnologia actual resulta impossible: es trigarien 30.000 anys.
Ara bé, una iniciativa podria permetre explorar aquest món relativament proper: es tracta de Breakthrough Starshot, que planteja construir petites sondes propulsades per làser en les pròximes dècades. Viatjant al 20% de la velocitat de la llum, trigarien uns 20 anys a cobrir la distància entre la Terra i Pròxima Centauri.
El planeta pot ser habitable, però també hi ha factors que juguen en contra de la hipòtesi. Pròxima b podria patir acoblament de marea, un fenomen pel qual un dels seus hemisferis sempre miraria a la seva estrella. Mentre aquest costat es cremaria permanentment, l'altre romandria fosc i fresc. Tanmateix, els autors expliquen que una atmosfera densa permetria suavitzar les temperatures. Un altre dels problemes és que Pròxima Centauri, una nana vermella, podria llançar flamarades de raigs X molt destructives.
Això no obstant, Pròxima b podria convertir-se en el primer objectiu de viatges interestel·lars futurs i en el primer candidat per a la cerca exhaustiva de vida extraterrestre.
