Nombroses restes de peces tallades amb ivori han estat trobades al jaciment arqueològic de Valencina de la Concepción, a Sevilla. Un estudi ha determinat que formen part d'un taller d'ivori que data del tercer mil·lenni aC, fet que el converteix en el més antic de la península Ibèrica i del Mediterrani.
El conjunt de la troballa consta de collarets i braçalets, ganivets, pintes decorades amb aquest material i ullals d'elefant. Però cap de les peces localitzades està acabada, fet que ha evidenciat que es tractava d'un taller. Moltes de les peces són eines, objectes descartats que possiblement no van passar el control de qualitat d'un procés productiu, o restes de material a partir del qual s'obtenien objectes que després es comercialitzaven.
La datació d'aquest obrador en el tercer mil·lenni aC, fa 4.800 anys aproximadament, el situa com el primer taller d'ivori del Mediterrani. Les investigacions han conclòs que va ser un dels majors espais metal·lúrgics de l'Europa occidental de l'època, amb 20 hectàrees de territori, i que formava part d'una complexa estructura de producció local especialitzada i d'importació de matèries primeres i productes regionals. A més, la localització d'objectes fets amb ivori a nombrosos monuments funeraris ha portat els investigadors a plantejar la hipòtesi que eren considerats elements de prestigi social, potser per la seva singularitat i el seu origen exòtic.
Precisament, un dels descobriments més sorprenents és sobre l'origen d'aquest material. Les anàlisis han determinat que l'ivori d'aquest taller pertanyia a l'elefant assiri, un animal ja extingit en aquella època i que només habitava a la zona del Pròxim Orient. En un primer moment es creia que era d'origen africà o fòssil, ja que es coneixia que els habitants de la zona explotaven alguns jaciments d'ivori, però la possibilitat que el material arribés a Valencina per mitjà del comerç directe amb l'Orient Mitjà ha obert molts interrogants sobre els inicis del comerç de la península amb Orient, fins ara datats entre els segles X i IX aC.
Els resultats d'aquesta investigació s'han donat a conèixer a través de la publicació d'un article a la revista científica ‘Journal Archeology Science', en el qual han participat investigadors del Museu de Valencina, membres del grup MIDAS de la Universitat de Huelva i experts del Deutsches Archäologisches Institut (DAI), l'International Centre of Ivory Studies (INCENTIVS) i l'Institut für Organische Chemie.
El conjunt de la troballa consta de collarets i braçalets, ganivets, pintes decorades amb aquest material i ullals d'elefant. Però cap de les peces localitzades està acabada, fet que ha evidenciat que es tractava d'un taller. Moltes de les peces són eines, objectes descartats que possiblement no van passar el control de qualitat d'un procés productiu, o restes de material a partir del qual s'obtenien objectes que després es comercialitzaven.
La datació d'aquest obrador en el tercer mil·lenni aC, fa 4.800 anys aproximadament, el situa com el primer taller d'ivori del Mediterrani. Les investigacions han conclòs que va ser un dels majors espais metal·lúrgics de l'Europa occidental de l'època, amb 20 hectàrees de territori, i que formava part d'una complexa estructura de producció local especialitzada i d'importació de matèries primeres i productes regionals. A més, la localització d'objectes fets amb ivori a nombrosos monuments funeraris ha portat els investigadors a plantejar la hipòtesi que eren considerats elements de prestigi social, potser per la seva singularitat i el seu origen exòtic.
Precisament, un dels descobriments més sorprenents és sobre l'origen d'aquest material. Les anàlisis han determinat que l'ivori d'aquest taller pertanyia a l'elefant assiri, un animal ja extingit en aquella època i que només habitava a la zona del Pròxim Orient. En un primer moment es creia que era d'origen africà o fòssil, ja que es coneixia que els habitants de la zona explotaven alguns jaciments d'ivori, però la possibilitat que el material arribés a Valencina per mitjà del comerç directe amb l'Orient Mitjà ha obert molts interrogants sobre els inicis del comerç de la península amb Orient, fins ara datats entre els segles X i IX aC.
Els resultats d'aquesta investigació s'han donat a conèixer a través de la publicació d'un article a la revista científica ‘Journal Archeology Science', en el qual han participat investigadors del Museu de Valencina, membres del grup MIDAS de la Universitat de Huelva i experts del Deutsches Archäologisches Institut (DAI), l'International Centre of Ivory Studies (INCENTIVS) i l'Institut für Organische Chemie.