Durant 350 anys, la identitat del famós home de la màscara de ferro ha estat un misteri. Detingut el 1669, aquest reu de rostre ocult va viure confinat a diverses presons franceses, inclosa la Bastilla, durant més de 30 anys, fins que va morir el 1703. Al seu últim llibre, ‘The Search for the Man in the Iron Mask: A Historical Detective Story', el professor d'història de la Universitat de Califòrnia Paul Sonnino afirma que ha descobert la veritat sobre ell després de gairebé tres dècades d'investigació.
Segons Sonnino, "ja fa molt de temps que els historiadors seriosos han descartat la llegenda popularitzada per Voltaire i Dumas que era el germà bessó de Lluís XIV", qui d'haver existit li hauria pogut disputar el tron. "On sí que hi ha consens", continua, "és en el fet que el seu nom era Eustache Dauger, que només de tant en tant portava la màscara i que aquesta era de vellut, no de ferro". Finalment, si bé es creu que es tractava d'un ajudant de cambra, mai no s'ha sabut del cert de qui ho era, ni per quina raó va haver de viure durant tres dècades sota estrictes mesures de seguretat.
Són aquests últims interrogants els que s'ha proposat desvelar Sonnino a la seva obra. A través de registres històrics i correspondència en relació amb el presoner, el professor va determinar que Dauger era ajudant de cambra del tresorer de Jules Mazzarino, el cardenal Mazzarino, successor de Richelieu com a primer ministre francès durant la infància i la joventut de Lluís XIV. Mazzarino va acumular una gran fortuna durant aquella època, i Sonnino afirma que Dauger creia que part dels diners eren robats.
"El que he estat capaç de determinar", explica Sonnino, "és que gran part de la fortuna de Mazzarino provenia d'haver estafat els anteriors reis d'Anglaterra. Dauger va ser arrestat anys després". Sonnino considera que l'ajudant de cambra devia anar-se'n de la llengua en mal moment. "Quan va ser detingut va ser alertat que, si revelava la seva identitat, el matarien immediatament", conclou.
El cardenal Mazzarino havia mort el 1661, vuit anys abans de la seva detenció. Així, al contrari del que van imaginar Voltaire o Dumas, Dauger no tenia cap rellevància política, i per això ningú es va tornar a preocupar per la seva situació: el llegendari emmascarat era només un home senzill que va patir les duríssimes conseqüències de conèixer un secret incòmode per al poder.
Segons Sonnino, "ja fa molt de temps que els historiadors seriosos han descartat la llegenda popularitzada per Voltaire i Dumas que era el germà bessó de Lluís XIV", qui d'haver existit li hauria pogut disputar el tron. "On sí que hi ha consens", continua, "és en el fet que el seu nom era Eustache Dauger, que només de tant en tant portava la màscara i que aquesta era de vellut, no de ferro". Finalment, si bé es creu que es tractava d'un ajudant de cambra, mai no s'ha sabut del cert de qui ho era, ni per quina raó va haver de viure durant tres dècades sota estrictes mesures de seguretat.
Són aquests últims interrogants els que s'ha proposat desvelar Sonnino a la seva obra. A través de registres històrics i correspondència en relació amb el presoner, el professor va determinar que Dauger era ajudant de cambra del tresorer de Jules Mazzarino, el cardenal Mazzarino, successor de Richelieu com a primer ministre francès durant la infància i la joventut de Lluís XIV. Mazzarino va acumular una gran fortuna durant aquella època, i Sonnino afirma que Dauger creia que part dels diners eren robats.
"El que he estat capaç de determinar", explica Sonnino, "és que gran part de la fortuna de Mazzarino provenia d'haver estafat els anteriors reis d'Anglaterra. Dauger va ser arrestat anys després". Sonnino considera que l'ajudant de cambra devia anar-se'n de la llengua en mal moment. "Quan va ser detingut va ser alertat que, si revelava la seva identitat, el matarien immediatament", conclou.
El cardenal Mazzarino havia mort el 1661, vuit anys abans de la seva detenció. Així, al contrari del que van imaginar Voltaire o Dumas, Dauger no tenia cap rellevància política, i per això ningú es va tornar a preocupar per la seva situació: el llegendari emmascarat era només un home senzill que va patir les duríssimes conseqüències de conèixer un secret incòmode per al poder.