Un grup internacional d'investigadors ha descobert la primera evidència de canibalisme neandertal del nord d'Europa, datada entre fa 40.500 i 45.500 anys. Així ho revelen a un estudi publicat a la revista ‘Scientific Reports', on descriuen la identificació de 99 restes òssies al jaciment de Goyet, a Bèlgica.
Les restes pertanyen a un mínim de cinc individus, quatre d'ells adolescents o adults i el cinquè un infant. Tant per la quantitat d'ossos com pel nombre de cossos a què pertanyen, es tracta del nombre més gran de restes humanes de neandertals trobades a un sol lloc al nord dels Alps.
Un terç de les restes mostren marques de tall. Moltes d'elles també presenten marques de percussió. Els investigadors les consideren indicis no només d'assassinat, sinó també de canibalisme, ja que suggereixen processos de pelat i trossejat, i d'extracció de la medul•la òssia. Segons els científics, és impossible saber si les restes van ser esquarterades com a part d'un acte simbòlic o simplement per alimentar-se.
Alhora, quatre dels ossos trobats suggereixen que aquest grup de neandertals feia servir ossos dels seus congèneres com a eines per afilar altres estris de pedra, un comportament comú amb els ossos d'animals però que fins ara s'havia vist molt poc en el cas d'ossos de neandertals.
Una anàlisi completa de l'ADN mitocondrial de deu neandertals del jaciment de Goyet, els investigadors han duplicat les dades genètiques existents de neandertals, espècie que va desaparèixer d'Europa fa uns 40.000 anys. Les noves dades confirmen els resultats d'estudis anteriors i demostren que hi havia poca variació genètica entre poblacions de neandertals de llocs tan distants entre si com Alemanya, Croàcia i Astúries.
Les restes pertanyen a un mínim de cinc individus, quatre d'ells adolescents o adults i el cinquè un infant. Tant per la quantitat d'ossos com pel nombre de cossos a què pertanyen, es tracta del nombre més gran de restes humanes de neandertals trobades a un sol lloc al nord dels Alps.
Un terç de les restes mostren marques de tall. Moltes d'elles també presenten marques de percussió. Els investigadors les consideren indicis no només d'assassinat, sinó també de canibalisme, ja que suggereixen processos de pelat i trossejat, i d'extracció de la medul•la òssia. Segons els científics, és impossible saber si les restes van ser esquarterades com a part d'un acte simbòlic o simplement per alimentar-se.
Alhora, quatre dels ossos trobats suggereixen que aquest grup de neandertals feia servir ossos dels seus congèneres com a eines per afilar altres estris de pedra, un comportament comú amb els ossos d'animals però que fins ara s'havia vist molt poc en el cas d'ossos de neandertals.
Una anàlisi completa de l'ADN mitocondrial de deu neandertals del jaciment de Goyet, els investigadors han duplicat les dades genètiques existents de neandertals, espècie que va desaparèixer d'Europa fa uns 40.000 anys. Les noves dades confirmen els resultats d'estudis anteriors i demostren que hi havia poca variació genètica entre poblacions de neandertals de llocs tan distants entre si com Alemanya, Croàcia i Astúries.
