Excavant la ciutat romana d'Adrianòpolis, a Turquia, un grup d'arqueòlegs ha descobert dues fitxes òssies que els romans haurien utilitzat per jugar a jocs de taula durant el segle V dC. Amb forma de llentia i de la mida d'una moneda, un dels objectes té gravat un símbol de quatre línies, mentre que l'altre el té de vuit. Aquestes marques segurament assenyalaven el valor de la peça.
Segons els investigadors, les monedes haurien servit per jugar a jocs d'estratègia entre els soldats romans fa 1.600 anys. Un dels jocs que consideren els experts és el Ludus Latrunculi, traduït com a 'Joc de Mercenaris', i que té arrels en un antic joc grec conegut com a Petteia. Malgrat que les regles de la competició s'han perdut, el Ludus Latrunculi era caracteritzat per les seves capes estratègiques. Una altra opció és que les fitxes fossin utilitzades per participar a Duodecim Scripta, similar a l'actual Backgammon.
La importància del descobriment dels jocs militars a la zona posa de manifest la presència d'una unitat militar a la regió turca. Les peces també proven l'existència d'una fortalesa romana prèviament descoberta amb origen al segle II dC, i que podria haver existit fins al segle V dC. La ciutat d'Adrianòpolis, que rep el nom per l'emperador romà Adrià, estava assentada a la península d'Anatòlia, que ha resultat ser un tresor de troballes antigues, com banys, esglésies, tombes, castells i, ara també, restes de jocs de taula.