Un equip d'arqueòlegs dels Països Baixos ha descobert llavors al·lucinògenes emmagatzemades a l'interior d'un os d'animal buit de 2.000 anys d'antiguitat. El descobriment evidencia que els romans que habitaven aquell territori recollien i emmagatzemaven llavors de jusquiam negre, una planta tòxica de la família de les solanàcies que també es coneix com a herba queixalera. Coneguda pels seus efectes verinosos, també ha estat històricament utilitzada per a tractaments medicinals i com a droga al·lucinògena.
EL recipient que conté les llavors va ser descobert a l'assentament romà rural de Houten-Castellum i constitueix la primera evidència de l'ús de llavors de jusquiam negre a l'època romana. És un os buit datat d'entre els anys 70 i 100 dC, probablement d'una cabra o una ovella, amb un tap fet d'escorça de bedoll negre que ha permès conservar-ne el contingut. Els investigadors creuen que no s'haurien arribat a consumir, només es van emmagatzemar.
Els antics estudiosos ja havien descrit les propietats medicinals, verinoses i psicoactives de les llavors d'aquesta planta, que creix com una mala herba en zones extenses de l'Europa central, l'Àfrica septentrional i l'Àsia occidental. Plini el Vell va escriure sobre el seu ús en el tractament de la febre, la tos i el dolor, però també va advertir sobre les seves capacitats per "alterar el cervell". Alguns textos antics assenyalen que quan es bullia la planta, provocava "bogia o trastorn".