Un calorós dia d'estiu del 2023, Claudia Steffensen i el seu marit van anar d'excursió pels Alps italians. Durant la travessa es van adonar que caminaven sobre unes petjades, les quals ara s'ha confirmat que eren ni més ni menys que empremtes de rèptils i amfibis del període permià, l'última part de l'era paleozoica, que va acabar amb l'extinció massiva més gran de la història de la vida a la Terra. Posteriorment a aquest esdeveniment, que va matar gairebé el 70% de les espècies terrestres que habitaven el planeta, noves formes de vida van començar a predominar en el que s'anomena l'era dels dinosaures.
El descobriment de Steffensen, que va ser possible pel desglaç de la neu provocat pel canvi climàtic, es va posar en mans de científics i universitaris. Després d'haver cartografiat la zona, es van trobar petjades fossilitzades d'almenys cinc espècies d'animals diferents, que haurien habitat la Terra fa entre 251 i 299 milions d'anys. A conseqüència de les esquerdes i de l'erosió dels blocs de roca, els experts esperen trobar més petjades i fòssils els pròxims anys per poder obtenir més coneixement sobre aquest ecosistema prehistòric.
Segons els investigadors del Museu Natural d'Història de Berlín, el Museu Natural d'Història de Milà i la Universitat de Pavia, l'interès d'aquesta troballa no només es troba en el seu valor històric, sinó també en el fet que els fòssils són testimoni d'un període llunyà d'escalfament global similar a l'actual, la qual cosa posa de manifest que el passat també ens pot il·lustrar sobre els riscos d'avui.