Gràcies a un detector de metalls, es va iniciar una excavació al sud-oest de Noruega que ha permès destapar tombes que daten d'entre el 800 i el 850 dC, període en què es va iniciar l'edat vikinga. Els arqueòlegs han pogut desenterrar monedes, joies i pedres que segurament pertanyien a dones vikingues de bon estatus.
Entre les tres tombes que han pogut excavar fins al moment, s'han trobat fragments de fermalls ovalats daurats, un perol de metall i un tancament de llibre reutilitzat com a joia. En una altra fossa, van aparèixer onze monedes de plata i un collaret fet de 46 perles de vidre. També, una clau de bronze, una paella i estris utilitzats per produir tèxtils, que suggereixen que la dona que hi va ser enterrada hauria estat qui gestionava les operacions de producció tèxtil a la granja.
Pel que fa a les monedes, els experts de la Universitat de Bergen han deduït que una d'elles, més peculiar que la resta, podria haver estat encunyada a principis del segle IX al sud de Dinamarca. Les altres van ser encunyades molt possiblement durant el regnat de Lluís I, fill de Carlemany.
El que els arqueòlegs no han trobat a les tombes són els ossos. Això reforçaria la teoria que les fosses estaven buides, i que senzillament haurien estat memorials en honor a certs individus enterrats en algun altre indret. Un dels collarets, col·locat a dins d'una bossa de cuir i no al voltant del coll d'algú, reforça aquesta teoria.