Una sèrie de restes fòssils trobades a la Patagònia argentina, entre les quals hi ha un crani, han permès descobrir una nova espècie de pterosaure. El rèptil volador va viure durant el Juràssic inferior (fa entre 176 i 200 milions d'anys) i tenia dents i un bec similar a una trompa allargada.
Els responsables de l'excavació l'han batejat amb el nom d'‘Allkauren koi', que en la llengua tehueltxe significa ‘antic cervell de la llacuna', en referència al lloc on van ser trobats els fòssils, un antic llac. Els investigadors l'han presentat en un article publicat a la revista ‘PeerJ'.
Gràcies al seu excel·lent estat de preservació, les restes cranials aporten nova informació sobre l'origen, el temps i com va evolucionar el neurocrani en aquest grup de rèptils voladors. A partir d'aquestes dades i d'altres característiques anatòmiques, s'ha fet una anàlisi filogenètica del grup al qual pertany l'Allkauren.
A partir d'aquests processos, se sap que "mostra un estat intermedi en l'evolució del cervell dels pterosaures i les seves adaptacions a l'entorn aeri", explica Diego Pol, que forma part de l'equip d'investigació. Mai abans no s'havia tingut informació d'aquests estats intermedis. Per això, "aquesta investigació és una contribució important per entendre l'evolució de tots els pterosaures", afegeix.
Un pioner en la conquesta del cel
Els pterosaures són un grup extint de rèptils voladors que van viure durant pràcticament tota l'era mesozoica i van ser els primers vertebrats a conquerir el medi aeri. Igual que els ocells, els seus ossos estaven buits per alleugerir el pes de l'esquelet i la quilla, una prolongació de l'estern que estava molt desenvolupada, indicant la presència de músculs pectorals potents per moure les ales.
No obstant això, la similitud amb les aus és només superficial, i l'origen comú és molt remot. Els pterosaures tenien característiques reptilianes com les dents i l'absència de plomes. A diferència de les aus, la membrana de les ales estava sostinguda per un sol dit, el quart, molt més allargat que la resta.
Els responsables de l'excavació l'han batejat amb el nom d'‘Allkauren koi', que en la llengua tehueltxe significa ‘antic cervell de la llacuna', en referència al lloc on van ser trobats els fòssils, un antic llac. Els investigadors l'han presentat en un article publicat a la revista ‘PeerJ'.
Gràcies al seu excel·lent estat de preservació, les restes cranials aporten nova informació sobre l'origen, el temps i com va evolucionar el neurocrani en aquest grup de rèptils voladors. A partir d'aquestes dades i d'altres característiques anatòmiques, s'ha fet una anàlisi filogenètica del grup al qual pertany l'Allkauren.
A partir d'aquests processos, se sap que "mostra un estat intermedi en l'evolució del cervell dels pterosaures i les seves adaptacions a l'entorn aeri", explica Diego Pol, que forma part de l'equip d'investigació. Mai abans no s'havia tingut informació d'aquests estats intermedis. Per això, "aquesta investigació és una contribució important per entendre l'evolució de tots els pterosaures", afegeix.
Un pioner en la conquesta del cel
Els pterosaures són un grup extint de rèptils voladors que van viure durant pràcticament tota l'era mesozoica i van ser els primers vertebrats a conquerir el medi aeri. Igual que els ocells, els seus ossos estaven buits per alleugerir el pes de l'esquelet i la quilla, una prolongació de l'estern que estava molt desenvolupada, indicant la presència de músculs pectorals potents per moure les ales.
No obstant això, la similitud amb les aus és només superficial, i l'origen comú és molt remot. Els pterosaures tenien característiques reptilianes com les dents i l'absència de plomes. A diferència de les aus, la membrana de les ales estava sostinguda per un sol dit, el quart, molt més allargat que la resta.
