Pel·lícules com l'Espartac d'Stanley Kubrick ja ens havien apropat, amb més o menys fidelitat històrica, a aquells espais on els gladiadors aprenien el maneig de les armes i els trucs que després, a la sorra del coliseu, els permetrien allargar una mica més la seva esperança de vida. Ara, a 40 kilòmetres a l'est de Viena, al jaciment de Carnuntum, l'arqueologia acaba de treure a la llum una d'aquelles escoles de lluitadors, les proporcions de la qual no tenen res a envejar a d'altres ja conegudes de Roma i Pompeia.
Segons Wolfgang Neubauer, responsable de l'Institut Ludwig-Boltzmann de Prospecció Arqueològica i Arqueologia Virtual de Viena que ha portat a terme la investigació, el recinte en qüestió constava de diverses dependències que podien allotjar entre 40 i 60 gladiadors i ocupava 11.000 metres quadrats de superfície, dels quals 2.800 corresponien a un gran pati central.
El descobriment s'ha fet gràcies a l'ús d'un modern radar de penetració subterrània que ha permès localitzar els fonaments de l'escola amb tant de detall, que s'ha pogut produir una simulació virtual del conjunt del complex. Ara només queda emprendre la seva excavació, tot i que Neubauer no ha avançat la data en que començaran aquests treballs.
El que queda clar és que les ruïnes de Carnuntum continuen donant pistes de la presència de Roma a aquestes remotes terres de frontera del seu Imperi. De fet, la ciutat, com tantes d'altres romanes, va néixer com campament militar a època d'August. Sota l'emperador Trajà va aconseguir el rang de municipi i més tard, entre el 171 i el 173 d.C., Marc Aureli va dirigir des d'ella la campanya contra les tribus germàniques. No obstant, el seu moment de màxim esplendor arribaria l'any 193, quan el seu governador Septimi Sever va ser proclamat emperador. Tot canviaria, però, al segle IV, quan un terratrèmol la va destruir en la seva quasi totalitat. Un segle més tard era ja una ciutat fantasma.
Segons Wolfgang Neubauer, responsable de l'Institut Ludwig-Boltzmann de Prospecció Arqueològica i Arqueologia Virtual de Viena que ha portat a terme la investigació, el recinte en qüestió constava de diverses dependències que podien allotjar entre 40 i 60 gladiadors i ocupava 11.000 metres quadrats de superfície, dels quals 2.800 corresponien a un gran pati central.
El descobriment s'ha fet gràcies a l'ús d'un modern radar de penetració subterrània que ha permès localitzar els fonaments de l'escola amb tant de detall, que s'ha pogut produir una simulació virtual del conjunt del complex. Ara només queda emprendre la seva excavació, tot i que Neubauer no ha avançat la data en que començaran aquests treballs.
El que queda clar és que les ruïnes de Carnuntum continuen donant pistes de la presència de Roma a aquestes remotes terres de frontera del seu Imperi. De fet, la ciutat, com tantes d'altres romanes, va néixer com campament militar a època d'August. Sota l'emperador Trajà va aconseguir el rang de municipi i més tard, entre el 171 i el 173 d.C., Marc Aureli va dirigir des d'ella la campanya contra les tribus germàniques. No obstant, el seu moment de màxim esplendor arribaria l'any 193, quan el seu governador Septimi Sever va ser proclamat emperador. Tot canviaria, però, al segle IV, quan un terratrèmol la va destruir en la seva quasi totalitat. Un segle més tard era ja una ciutat fantasma.