Ladarrera campanya arqueològica al jaciment ibèric dels Vilars d'Arbeca, en què ha treballat el Grup d'Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, ha tret a la llum quatre forns de pa situats en un espai comunitari del poblat. La disposició i les dimensions de les instal·lacions han fet pensar als experts que es tracta d'una zona dedicada a activitats col·lectives, concretament a la producció d'aliments.
Es tracta d'un espai de 18 metres quadrats a l'aire lliure que conserva les restes de quatre forns de pa molt més grans que els que s'han trobat a l'interior de les cases. També ha aparegut un cinquè forn més antic que els altres i que probablement es va utilitzar per a la metal·lúrgia. Estava preparat per assolir temperatures molt elevades, fet que fa pensar que s'hi podrien haver fos metalls.
El descobriment d'aquest espai i de les activitats productives que s'hi desenvolupaven han suposat un canvi en la concepció que es tenia de la vida comunitària del poblat ibèric, fundat fa més de 2.700 anys. Fins ara es desconeixia que en aquella època i en aquell indret existissin tallers de producció alimentària que treballessin al servei de la població. Tenint en compte que totes les cases tenien un forn, es creia que tothom es feia el seu propi pa i l'existència de fleques resultava impensable.
A més, durant la campanya també s'ha trobat un enterrament infantil que data d'entre els anys 700 i 650 aC. L'esquelet, al qual li falta el crani, ha aparegut en una cantonada a l'interior d'una de les cases de la fortalesa, col·locat en posició fetal i de decúbit lateral esquerre. Els experts han determinat que va ser enterrat seguint una tradició ancestral dels ibers que probablement té un significat ritual.
Es tracta d'un espai de 18 metres quadrats a l'aire lliure que conserva les restes de quatre forns de pa molt més grans que els que s'han trobat a l'interior de les cases. També ha aparegut un cinquè forn més antic que els altres i que probablement es va utilitzar per a la metal·lúrgia. Estava preparat per assolir temperatures molt elevades, fet que fa pensar que s'hi podrien haver fos metalls.
El descobriment d'aquest espai i de les activitats productives que s'hi desenvolupaven han suposat un canvi en la concepció que es tenia de la vida comunitària del poblat ibèric, fundat fa més de 2.700 anys. Fins ara es desconeixia que en aquella època i en aquell indret existissin tallers de producció alimentària que treballessin al servei de la població. Tenint en compte que totes les cases tenien un forn, es creia que tothom es feia el seu propi pa i l'existència de fleques resultava impensable.
A més, durant la campanya també s'ha trobat un enterrament infantil que data d'entre els anys 700 i 650 aC. L'esquelet, al qual li falta el crani, ha aparegut en una cantonada a l'interior d'una de les cases de la fortalesa, col·locat en posició fetal i de decúbit lateral esquerre. Els experts han determinat que va ser enterrat seguint una tradició ancestral dels ibers que probablement té un significat ritual.