Definitivament, el món no s'acabarà el 21 de desembre de 2012. Al menys, segons les famoses prediccions maies. Si ja el 6 de desembre passat ens fèiem ressò de l'error d'interpretació de les profecies d'aquesta civilització precolombina, ara un nou descobriment arqueològic incideix en la mateixa idea. La troballa s'ha localitzat a l'antiga ciutat de Xultún, a Guatemala.
Es tracta d'una cambra soterrada a la qual hi ha el calendari astronòmic més antic conegut (data del segle IX), el qual proporciona, com no, informació sobre la suposada fatídica data del cataclisme mundial. Segons l'arqueòleg nord-americà William Saturno, de la Universitat de Boston, res a aquest calendari parla de la fi del món el 21 de desembre del present any. I no només això, sinó que les restes han permès identificar 17 cicles astronòmics, quatre més dels que es coneixien fins ara, de forma que la teoria de l'apocalipsi queda completament refutada. La data, doncs, només marca un fi de cicle que per res ha de venir acompanyada de cap cataclisme. On un cicle acaba un altre comença i així en una seqüència que s'estén al llarg de milions d'anys.
Però pels arqueòlegs que han portat a terme l'excavació això de la fi del món és només una qüestió secundària. El més interessant del nou calendari és que, d'una banda és pintat sobre els murs de la cambra, i que aquestes pintures s'han conservat en bon estat fins avui, i d'una altra que és la prova que els maies feien els seus càlculs astronòmics segles abans del que es pensava.
Es tracta d'una cambra soterrada a la qual hi ha el calendari astronòmic més antic conegut (data del segle IX), el qual proporciona, com no, informació sobre la suposada fatídica data del cataclisme mundial. Segons l'arqueòleg nord-americà William Saturno, de la Universitat de Boston, res a aquest calendari parla de la fi del món el 21 de desembre del present any. I no només això, sinó que les restes han permès identificar 17 cicles astronòmics, quatre més dels que es coneixien fins ara, de forma que la teoria de l'apocalipsi queda completament refutada. La data, doncs, només marca un fi de cicle que per res ha de venir acompanyada de cap cataclisme. On un cicle acaba un altre comença i així en una seqüència que s'estén al llarg de milions d'anys.
Però pels arqueòlegs que han portat a terme l'excavació això de la fi del món és només una qüestió secundària. El més interessant del nou calendari és que, d'una banda és pintat sobre els murs de la cambra, i que aquestes pintures s'han conservat en bon estat fins avui, i d'una altra que és la prova que els maies feien els seus càlculs astronòmics segles abans del que es pensava.