El claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll, una de les joies de l'arquitectura romànica del nostra país, llueix de nou un cop finalitzada la campanya de restauració engegada l'abril de 2010. Fruit d'un conveni de col·laboració entre la Diputació de Girona, el bisbat de Vic i el Departament de Cultura, l'actuació tenia com a primer objectiu la neteja i la recuperació dels murs i les columnes i capitells, molt castigats per la brutícia i la humitat. Un objectiu, però, que s'ha vist superat per altres troballes significatives, la més important de les quals és la descoberta d'una escultura de la Mare de Déu d'estil romànic que representa una aportació molt rellevant per a la història del monestir i de l'art català en general.
Pel que fa a la neteja pròpiament dita, els treballs es van centrar en l'eliminació dels revestiments de ciment del segle XIX i el segellat de les juntes, de forma que per primera vegada ha quedat visible no només la textura material dels murs, sinó també les seves obertures històriques que comunicaven amb les dependències que es trobaven al voltant i que proporcionen informació valuosa per conèixer com s'organitzava l'edifici original. Les obertures més antigues són petites finestres preromàniques, mentre que les més modernes daten del segle XVIII.
A la vegada, el lapidari ha estat desmuntat, classificat i emmagatzemat fins que pugui ser exposat al futur museu del monestir. Pel que fa als 26 capitells romànics, ara llueixen com el primer dia després d'haver estat netejats amb diferents tècniques, entre les quals hi ha el làser. Però la gran sorpresa d'aquesta intervenció ha estat sens dubte la descoberta d'una imatge d'una Mare de Déu asseguda en un tron que conserva el cos, els braços i part del tronc al seu lloc original. Es tracta d'una obra excepcional per la seva qualitat artística, les seves grans dimensions i el sorprenent material de què està feta, pasta de guix.
Pel que fa a la neteja pròpiament dita, els treballs es van centrar en l'eliminació dels revestiments de ciment del segle XIX i el segellat de les juntes, de forma que per primera vegada ha quedat visible no només la textura material dels murs, sinó també les seves obertures històriques que comunicaven amb les dependències que es trobaven al voltant i que proporcionen informació valuosa per conèixer com s'organitzava l'edifici original. Les obertures més antigues són petites finestres preromàniques, mentre que les més modernes daten del segle XVIII.
A la vegada, el lapidari ha estat desmuntat, classificat i emmagatzemat fins que pugui ser exposat al futur museu del monestir. Pel que fa als 26 capitells romànics, ara llueixen com el primer dia després d'haver estat netejats amb diferents tècniques, entre les quals hi ha el làser. Però la gran sorpresa d'aquesta intervenció ha estat sens dubte la descoberta d'una imatge d'una Mare de Déu asseguda en un tron que conserva el cos, els braços i part del tronc al seu lloc original. Es tracta d'una obra excepcional per la seva qualitat artística, les seves grans dimensions i el sorprenent material de què està feta, pasta de guix.