Autor de narracions com ‘Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona', ‘Amok', ‘Carta d'una desconeguda' o ‘Novel·la d'escacs'; de biografies com ‘Maria Antonieta', i fins i tot d'un llibret d'òpera per a Richard Strauss, ‘La dona silenciosa' —el nazisme va esborrar-ne el nom—, l'austríac Stefan Zweig és un dels escriptors i intel·lectuals que millor han reflectit les contradiccions de l'home europeu, especialment en el període d'entreguerres. Contradiccions que acabarien donant peu a la barbàrie del règim d'Adolf Hitler, que el va obligar a prendre el 1936 el camí de l'exili i, el 1942, a suïcidar-se juntament la seva dona, Lotte, a la ciutat brasilera de Petrópolis, a 66 km de Rio de Janeiro.
Ara, coincidint amb el 70è aniversari de la seva mort, s'ha publicat per primer cop, al web de la Biblioteca Nacional d'Israel, el manuscrit de la seva nota de comiat. La nota, amb data de 23 de febrer i redactada en alemany, explica que l'escriptor abandona el món per voluntat pròpia, després de veure com "el món del meu propi llenguatge s'enfonsa i es perd per a mi, i la meva pàtria espiritual, Europa, es destrueix a si mateixa". I continua: "M'estimo més, doncs, posar fi a la meva vida en el moment apropiat, com un home la feina cultural del qual sempre ha estat la seva felicitat més pura i la seva llibertat personal. La seva possessió més preuada en aquesta terra […]". La nota va ser requisada per la policia brasilera, que la va donar a un doctor jueu perquè la traduís. Aquest va demanar de quedar-se-la, però li ho van denegar. Tot i això, 20 anys després va aconseguir comprar-la a un policia retirat per, finalment, cedir-la a la Biblioteca Nacional d'Israel, on avui es conserva.
Ara, coincidint amb el 70è aniversari de la seva mort, s'ha publicat per primer cop, al web de la Biblioteca Nacional d'Israel, el manuscrit de la seva nota de comiat. La nota, amb data de 23 de febrer i redactada en alemany, explica que l'escriptor abandona el món per voluntat pròpia, després de veure com "el món del meu propi llenguatge s'enfonsa i es perd per a mi, i la meva pàtria espiritual, Europa, es destrueix a si mateixa". I continua: "M'estimo més, doncs, posar fi a la meva vida en el moment apropiat, com un home la feina cultural del qual sempre ha estat la seva felicitat més pura i la seva llibertat personal. La seva possessió més preuada en aquesta terra […]". La nota va ser requisada per la policia brasilera, que la va donar a un doctor jueu perquè la traduís. Aquest va demanar de quedar-se-la, però li ho van denegar. Tot i això, 20 anys després va aconseguir comprar-la a un policia retirat per, finalment, cedir-la a la Biblioteca Nacional d'Israel, on avui es conserva.