Després de l'assemblea d'ahir de la CUP, són moltes les veus que es fan creus d'un empat històric entre les dues darreres opcions plantejades, que havien de decidir el futur immediat de la política catalana. La història, però, ens mostra que fa sis segles també es va produir un empat històric.
El 1412 es decidia el destí de Catalunya amb el Compromís de Casp, una reunió que havia de trobar successor a Martí l'Humà, darrer representant de la casa comtal de Barcelona, mort sense descendència. Els nou representants d'Aragó, València i Catalunya van acabar escollint el castellà Ferran d'Antequera com a nou monarca, tot apartant l'altre candidat, Jaume II d'Urgell, després de tres mesos de deliberacions.
Segons el relat històric tradicional, la votació va acabar amb 6 vots per a Ferran, 2 per a Jaume i una abstenció. No obstant això, segons un estudi fet per investigadors de la Universitat de Saragossa basat en dues cartes adreçades al Papa, la votació va acabar en empat tècnic. El document assegura que dos dels suports que s'atribueixen a Ferran, el del llegat valencià Bonifaci Ferrer i el del barceloní Bernat de Gualbes, en realitat anaven dirigits al candidat urgellenc.
Davant de l'empat, els representants van intentar que Pere Bertran, llegat valencià que havia optat per l'abstenció, es pronunciés a favor d'un o altre candidat. Bertran va alegar que el destí de tot el regne no podia dependre d'un sol home, fet pel qual no va voler decantar-se per cap opció. Per tal de desfer l'atzucac i evitar un eventual conflicte armat, Bonifaci Ferrer i Bernat de Gualbes van acordar canviar el seu vot al darrer moment i facilitar la investidura. En secret, però, van enviar una carta de penediment al Papa per fer constar el seu malestar, que va quedar arxivada a la biblioteca del Vaticà fins que va ser descoberta, fa uns mesos, pels investigadors.
El 1412 es decidia el destí de Catalunya amb el Compromís de Casp, una reunió que havia de trobar successor a Martí l'Humà, darrer representant de la casa comtal de Barcelona, mort sense descendència. Els nou representants d'Aragó, València i Catalunya van acabar escollint el castellà Ferran d'Antequera com a nou monarca, tot apartant l'altre candidat, Jaume II d'Urgell, després de tres mesos de deliberacions.
Segons el relat històric tradicional, la votació va acabar amb 6 vots per a Ferran, 2 per a Jaume i una abstenció. No obstant això, segons un estudi fet per investigadors de la Universitat de Saragossa basat en dues cartes adreçades al Papa, la votació va acabar en empat tècnic. El document assegura que dos dels suports que s'atribueixen a Ferran, el del llegat valencià Bonifaci Ferrer i el del barceloní Bernat de Gualbes, en realitat anaven dirigits al candidat urgellenc.
Davant de l'empat, els representants van intentar que Pere Bertran, llegat valencià que havia optat per l'abstenció, es pronunciés a favor d'un o altre candidat. Bertran va alegar que el destí de tot el regne no podia dependre d'un sol home, fet pel qual no va voler decantar-se per cap opció. Per tal de desfer l'atzucac i evitar un eventual conflicte armat, Bonifaci Ferrer i Bernat de Gualbes van acordar canviar el seu vot al darrer moment i facilitar la investidura. En secret, però, van enviar una carta de penediment al Papa per fer constar el seu malestar, que va quedar arxivada a la biblioteca del Vaticà fins que va ser descoberta, fa uns mesos, pels investigadors.