Gran part de les poblacions indígenes originals americanes van desaparèixer després de l'arribada dels conqueridors espanyols. Aquesta és la principal conclusió a què ha arribat un equip internacional de científics que des de fa cinc anys estudia mostres de pèl, dents i ossos de mòmies i cadàvers anteriors a la conquesta d'Amèrica (des de fa 8.000 anys fins al segle XVI). L'ADN de totes aquestes mostres ha servit per esclarir una mica més com va ser l'arribada dels conqueridors i el seu parentiu amb les poblacions indígenes actuals.
L'estudi s'ha fet amb mostres de 92 restes mortals trobades al Perú, Bolívia i Xile. Els investigadors han seqüenciat el genoma mitocondrial, la part de l'ADN que passa de les mares als seus fills, i l'han comparat amb el de poblacions actuals d'Amèrica del Sud. Segons el treball, que s'acaba de publicar a la revista ‘Science Advances', tots els llinatges genètics trobats a les mòmies es van extingir i no van passar als indígenes d'avui. Les causes de la mortaldat són diverses, des de malalties arribades del Vell Continent, com la verola, fins a l'esclavització, la guerra i el col•lapse de les societats precolombines.
L'estudi no determina quin percentatge de població va desaparèixer, però constata que la conquesta va tenir efectes devastadors en la població local, ja que en alguns punts de la costa oest d'Amèrica del Sud almenys la meitat de la població va desaparèixer. Aquesta situació va ser especialment greu a les ciutats inques, explica el treball. De tots els escenaris possibles per explicar les dades genètiques analitzades, l'únic que encaixa és el de la mortalitat en massa després de l'arribada dels europeus.
Ara, l'equip d'investigadors treballa en l'extracció de les restes d'ADN nuclear, on es troba el gruix del genoma i s'emmagatzema informació molt més detallada de la línia paterna i la materna. Això permetria saber quin paper van jugar malalties importades pels conqueridors com el xarampió o la verola i ajudaria a quantificar fins on va arribar l'extermini dels indis després del primer contacte.
L'estudi s'ha fet amb mostres de 92 restes mortals trobades al Perú, Bolívia i Xile. Els investigadors han seqüenciat el genoma mitocondrial, la part de l'ADN que passa de les mares als seus fills, i l'han comparat amb el de poblacions actuals d'Amèrica del Sud. Segons el treball, que s'acaba de publicar a la revista ‘Science Advances', tots els llinatges genètics trobats a les mòmies es van extingir i no van passar als indígenes d'avui. Les causes de la mortaldat són diverses, des de malalties arribades del Vell Continent, com la verola, fins a l'esclavització, la guerra i el col•lapse de les societats precolombines.
L'estudi no determina quin percentatge de població va desaparèixer, però constata que la conquesta va tenir efectes devastadors en la població local, ja que en alguns punts de la costa oest d'Amèrica del Sud almenys la meitat de la població va desaparèixer. Aquesta situació va ser especialment greu a les ciutats inques, explica el treball. De tots els escenaris possibles per explicar les dades genètiques analitzades, l'únic que encaixa és el de la mortalitat en massa després de l'arribada dels europeus.
Ara, l'equip d'investigadors treballa en l'extracció de les restes d'ADN nuclear, on es troba el gruix del genoma i s'emmagatzema informació molt més detallada de la línia paterna i la materna. Això permetria saber quin paper van jugar malalties importades pels conqueridors com el xarampió o la verola i ajudaria a quantificar fins on va arribar l'extermini dels indis després del primer contacte.
