S'anomenava Camil i era advocat de professió. El germà petit del President Lluís Companys va ser president de la Federació Socialista del PSOE de Barcelona, partit pel qual va ser va ser candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya, l'any 1932. Posteriorment va deixar el PSOE per afiliar-se a la Unió Socialista de Catalunya i més tard a Esquerra Republicana de Catalunya. Amb aquest currículum a les espatlles, va ser impossible evitar l'exili. Així, l'any 1939, al final de la Guerra Civil espanyola es va haver d'instal·lar a Montpeller amb els seus germans Manuel i Josep i va deixar l'esposa, Josefa Pascual, i el seu fill, Ramon, a Barcelona. El seu periple va continuar fins a París, però el juny de 1940, amb la imminent ocupació alemanya del país va haver de fugir-ne.
La situació el va desbordar: el dolor per la separació de la família, l'empitjorament de la situació dels refugiats republicans a França i la detenció del seu germà Luís per la Gestapo el van portar al suïcidi. El 20 de setembre de 1940 es va llançar d'un pont del final del passeig de L'Esplanada de Montpeller a la via del tren. El seu gest va commocionar la comunitat catalana a Montpeller. Com va dir anys l'escriptor de Benissanet Artur Bladé i Desumvila, també refugiat a la ciutat francesa, Camil Companys "fou com el símbol de la nostra tragèdia col·lectiva".
Ara, el portal www.memoria.cat acaba de publicar unes notes manuscrites de Camil Companys. S'hi pot llegir l'interès que tenia per formar-se en la legislació francesa, per llegir les bibliografia que s'havia editat a França sobre la Guerra Civil espanyola i la seva preocupació per seguir l'evolució dels esdeveniments internacionals. Uns documents que se sumen a altres cartes ja publicades i que ajuden a entendre com va viure un dels moments més complexos de la història recent de Catalunya, Espanya i Europa.
La situació el va desbordar: el dolor per la separació de la família, l'empitjorament de la situació dels refugiats republicans a França i la detenció del seu germà Luís per la Gestapo el van portar al suïcidi. El 20 de setembre de 1940 es va llançar d'un pont del final del passeig de L'Esplanada de Montpeller a la via del tren. El seu gest va commocionar la comunitat catalana a Montpeller. Com va dir anys l'escriptor de Benissanet Artur Bladé i Desumvila, també refugiat a la ciutat francesa, Camil Companys "fou com el símbol de la nostra tragèdia col·lectiva".
Ara, el portal www.memoria.cat acaba de publicar unes notes manuscrites de Camil Companys. S'hi pot llegir l'interès que tenia per formar-se en la legislació francesa, per llegir les bibliografia que s'havia editat a França sobre la Guerra Civil espanyola i la seva preocupació per seguir l'evolució dels esdeveniments internacionals. Uns documents que se sumen a altres cartes ja publicades i que ajuden a entendre com va viure un dels moments més complexos de la història recent de Catalunya, Espanya i Europa.