Al llarg de vuit segles ha passat desapercebut. Ara, però, la historiadora Chiara Frugoni l'ha posat al descobert: el rostre de perfil d'un dimoni, ornat amb les seves banyes negres. Tot, hàbilment ocult entre els núvols de l'escena vigèsima de la vida de sant Francesc que Giotto di Bondone (1267-1337) va pintar el 1290 per a la basílica superior d'Assís, on està enterrat el sant.
És només un detall, però no deixa de ser curiós preguntar-se per què la presència infernal es troba tan a prop de la figura d'un àngel. El frare franciscà Enzo Fortunato apunta una explicació: "A l'edat mitjana es creia que al cel hi vivien indistintament àngels i dimonis. Els primers serien els encarregats de portar les ànimes dels justos al Paradís, mentre que els segons atraurien les dels condemnats". Però, si és així, per què Giotto di Bondone va optar per amagar aquest dimoni amb tanta cura?
Del que no hi ha dubte és que Giotto di Bondone, el gran precedent de l'art renaixentista amb el seu revolucionari intent de cercar un espai tridimensional a la pintura, és d'aquells artistes que mai deixen de sorprendre.
És només un detall, però no deixa de ser curiós preguntar-se per què la presència infernal es troba tan a prop de la figura d'un àngel. El frare franciscà Enzo Fortunato apunta una explicació: "A l'edat mitjana es creia que al cel hi vivien indistintament àngels i dimonis. Els primers serien els encarregats de portar les ànimes dels justos al Paradís, mentre que els segons atraurien les dels condemnats". Però, si és així, per què Giotto di Bondone va optar per amagar aquest dimoni amb tanta cura?
Del que no hi ha dubte és que Giotto di Bondone, el gran precedent de l'art renaixentista amb el seu revolucionari intent de cercar un espai tridimensional a la pintura, és d'aquells artistes que mai deixen de sorprendre.