Malgrat els intents d'Alemanya de jutjar guàrdies i personal administratiu nonagenari dels camps d'extermini nazi, la commemoració dels 70 anys del final de la Segona Guerra Mundial, el 8 de maig de 1945, se celebrarà amb la sensació que moltes víctimes no han tingut justícia. És cert que després del conflicte es van celebrar els judicis de Nuremberg, que van servir per condemnar els 24 principals dirigents del règim nazi. Els processos judicials van continuar durant anys en els diversos països que havien patit els efectes devastadors de la guerra, però, tot i així, la major part dels còmplices de la barbàrie van aconseguir fugir o, simplement, integrar-se sense gaires problemes a la societat.
Han passat els anys, però a Alemanya el debat encara és ben obert. N'és un exemple el procés que ha portat davant el jutge Oskar Gröning, de 93 anys. Aquest avi havia estat membre de les SS al camp d'extermini nazi d'Auschwitz i se l'acusa de col•laboració en la mort de 300.000 jueus. Gröning ha insistit que només va desenvolupar tasques administratives en el camp d'extermini, però si es fa cas a la jurisprudència, pot ser igualment condemnat. El judici, que s'allargarà fins a finals de juliol, se segueix amb molta expectació. I és que una part de la societat es pregunta fins a quin punt té sentit empresonar un ancià. El ministre alemany de Justícia, el socialdemòcrata Heiko Maas, opina que aquests tipus de processos són necessaris perquè "contribueixen a alleugerir el gran fracàs de la justícia alemanya, que solament ha portat als tribunals mig centenar dels 6.500 membres de les SS d'Auschwitz que van sobreviure a la guerra". Tot i així, la impressió general és que els últims moviments contra els criminals arriben massa tard, perquè tant els còmplices nazis i com les seves víctimes es van morint.
Han passat els anys, però a Alemanya el debat encara és ben obert. N'és un exemple el procés que ha portat davant el jutge Oskar Gröning, de 93 anys. Aquest avi havia estat membre de les SS al camp d'extermini nazi d'Auschwitz i se l'acusa de col•laboració en la mort de 300.000 jueus. Gröning ha insistit que només va desenvolupar tasques administratives en el camp d'extermini, però si es fa cas a la jurisprudència, pot ser igualment condemnat. El judici, que s'allargarà fins a finals de juliol, se segueix amb molta expectació. I és que una part de la societat es pregunta fins a quin punt té sentit empresonar un ancià. El ministre alemany de Justícia, el socialdemòcrata Heiko Maas, opina que aquests tipus de processos són necessaris perquè "contribueixen a alleugerir el gran fracàs de la justícia alemanya, que solament ha portat als tribunals mig centenar dels 6.500 membres de les SS d'Auschwitz que van sobreviure a la guerra". Tot i així, la impressió general és que els últims moviments contra els criminals arriben massa tard, perquè tant els còmplices nazis i com les seves víctimes es van morint.