El Greco no és autor de la meitat de les obres que se li atribueixen, segons un estudi de la conservadora i directora emèrita del gabinet de documentació tècnica del Museo del Prado, Carmen Garrido, que ha analitzat la tècnica pictòrica de l'artista renaixentista per comprovar l'autoria de les seves pintures. La investigació ha conclòs que almenys 70 de les 140 obres analitzades van ser pintades pels seus aprenents i col·laboradors.
Per dur a terme la investigació, l'experta va partir de l'estudi dels quadres originals del pintor sobre els quals no hi ha dubtes d'autoria, per obtenir dades concretes sobre la seva tècnica. Posteriorment va realitzar radiografies a totes les obres analitzades, a través de les quals va poder detectar les diferències internes entre els originals i les còpies.
D'aquesta manera, entre els quadres que no va pintar íntegrament Domenico Theotocópulos se n'han pogut diferenciar tres grups: els sortits del seu propi taller, realitzats per altres artistes com Luis Tristán o Pedro de Orrente; els pintats en col·laboració amb el seu fill Jorge Manuel, i les falsificacions posteriors a l'artista. Les radiografies han estat especialment útils per detectar les còpies sortides del taller, on la distinció era més difícil perquè s'utilitzaven els mateixos materials i pigments que feia servir El Greco.
A través d'aquesta tècnica s'ha pogut observar que mentre les capes superficials de les còpies eren idèntiques a les obres originals, les capes internes posseïen les tècniques pròpies de cada artista. És a dir, els copistes pintaven els quadres a la seva manera i realitzaven els acabats segons l'estil d'El Greco, perquè tinguessin la marca del taller.
Els resultats de la investigació han estat presentats per Carmen Garrido en la conferència "La materialidad plástica de El Greco", que l'experta ha impartit dins del Congrés Internacional d'Història de la Pintura d'Època Moderna que ha tingut lloc del 18 al 20 de novembre a la Universitat de Lleida. El Museo del Prado editarà pròximament l'estudi en un llibre titulat ‘El Greco pintor', amb motiu del quart centenari de la mort de l'artista.
Per dur a terme la investigació, l'experta va partir de l'estudi dels quadres originals del pintor sobre els quals no hi ha dubtes d'autoria, per obtenir dades concretes sobre la seva tècnica. Posteriorment va realitzar radiografies a totes les obres analitzades, a través de les quals va poder detectar les diferències internes entre els originals i les còpies.
D'aquesta manera, entre els quadres que no va pintar íntegrament Domenico Theotocópulos se n'han pogut diferenciar tres grups: els sortits del seu propi taller, realitzats per altres artistes com Luis Tristán o Pedro de Orrente; els pintats en col·laboració amb el seu fill Jorge Manuel, i les falsificacions posteriors a l'artista. Les radiografies han estat especialment útils per detectar les còpies sortides del taller, on la distinció era més difícil perquè s'utilitzaven els mateixos materials i pigments que feia servir El Greco.
A través d'aquesta tècnica s'ha pogut observar que mentre les capes superficials de les còpies eren idèntiques a les obres originals, les capes internes posseïen les tècniques pròpies de cada artista. És a dir, els copistes pintaven els quadres a la seva manera i realitzaven els acabats segons l'estil d'El Greco, perquè tinguessin la marca del taller.
Els resultats de la investigació han estat presentats per Carmen Garrido en la conferència "La materialidad plástica de El Greco", que l'experta ha impartit dins del Congrés Internacional d'Història de la Pintura d'Època Moderna que ha tingut lloc del 18 al 20 de novembre a la Universitat de Lleida. El Museo del Prado editarà pròximament l'estudi en un llibre titulat ‘El Greco pintor', amb motiu del quart centenari de la mort de l'artista.