Una investigació duta a terme als arxius de la Gestapo de Düsseldorf ha permès descobrir una carta, com a mínim, sorprenent. Es tracta d'un document de 1940 signat per Heinrich Himmler, la mà dreta del Führer, on s'atorgava protecció a Ernst Hess, jutge de la localitat d'Amtsgericht. I tot "segons els desitjos de Hitler", com recalca el document perquè no hi hagi cap mena de dubte. L'insòlit del cas és que Hess era jueu, i aquesta carta va representar la seva salvació de l'Holocaust. Al menys, en un primer moment.
Hitler, doncs, no tenia cap problema a l'hora d'atorgar la seva gràcia sobirana com si es tractés d'un cèsar. Fins ara es coneixia l'indult a Eduard Bloch, el metge jueu de la mare de Hitler. Ara s'hi suma el del jueu Ernst Hess, un oficial condecorat amb la Creu de Ferro i l'Ordre del Mèrit Militar, que va coincidir amb el dictador al mateix batalló d'infanteria durant la Primera Guerra Mundial. A la tardor de 1914, tots dos van ser desplegats al front de Flandes, on Hess va ser greument ferit.
Finalitzada la guerra, Hess es va convertir en jutge. El 1936, de resultes de la pallissa que li va clavar un grup de les SS, va marxar a Itàlia, i des d'allà va escriure al seu antic company de trinxera per demanar-li protecció, tot esmentant els seus serveis a Alemanya durant la guerra. El seu antic company d'armes, tot i que va refusar la sol·licitud, va autoritzar una pensió per a la família. La protecció va arribar finalment el 1940 i va motivar que els Hess tornessin a Alemanya.
La protecció de Hitler, però, aviat es va convertir en lletra morta. El 1941 Hess va ser citat per l'Oficina d'Arianització de Munic; quan va ensenyar la carta als oficials de les SS, li van contestar que l'ordre havia estat revocada i que era un jueu com qualsevol altre. Va ser deportat al camp de concentració de Milbertshofen, a Baviera, i només es va salvar de l'execució pel seu matrimoni amb una protestant. Hess va morir el 1983, als 93 anys.
El jueu a qui Hitler va salvar
Descobreixen una carta en què el Führer demanava protecció per al jueu Ernst Hess
17
de juliol
del
2012