El Kitab-i-Aqdas, la tasca de reconstruir el món

Una torxa per il·luminar el camí de la humanitat cap a la seva plenitud. Aquesta imatge poètica resumeix la vocació del Kitab-i-Aqdas (en persa, 'el llibre més sagrat'), l'obra central de Mirzá Hussayn-'Alí —conegut amb el nom de Bahá'u'lláh des que va fundar la Fe bahá'í el 1852. Segons ell, la nostra consciència està immersa en un continu procés evolutiu, que l'ha de portar a realitzar sobre la terra els designis amorosos d'una divinitat incognoscible. En aquest sentit, la revelació bahá'í es postula com la continuació de les grans tradicions espirituals de la història de la humanitat, però sense jerarquia ni clergat professional, i amb un nou missatge adaptat a les necessitats dels temps actuals. "El coneixement és com les ales per a la vida de l'home, i una escala per al seu ascens": tots estem cridats a aprofundir en el nostre saber per posar-lo al servei dels altres, i el llibre ens serveix de guia.

Revelacions a la masmorra
Tot i el seu títol en persa, l'obra va ser escrita originalment en llengua àrab, i enllestida el 1873 a Palestina, mentre Bahá'u'lláh era presoner de l'imperi Otomà. El text consisteix en diversos centenars de versets, agrupats en 189 paràgrafs. L'estil aforístic combina elements poètics amb prosa rimada, i tendeix a oferir enunciats curts i clars, tot i que sovint amb significats complexos.

No és tanmateix un codi de lleis sistemàtic, sinó que els seus consells —ja siguin referits als detalls de la vida personal o a les pràctiques socials, que inclouen la llei, el govern i la justícia— volen despertar en el lector una nova visió de la naturalesa humana i el seu propòsit. En aquest sentit, el Kitab-i-Aqdas posa l'accent en l'amor al pròxim, la misericòrdia i la compassió. Es mostra molt contundent en la seva exhortació al foment de l'educació, i molt avançat a l'hora de posar l'accent en la igualtat de sexes, en la integració racial i en el respecte a totes les creences.

En la seva visió, la gènesi gradual d'aquesta nova consciència portarà la humanitat a la seva maduresa, i posarà els fonaments d'una autèntica civilització mundial governada per principis de justícia i harmonia.

Un eix entre dos profetes
A la ciutat israeliana de Haifa hi ha un dels indrets més sagrats per als bahá'ís. Es tracta del santuari del Báb, que acull la tomba d'aquest profeta, considerat l'herald de la seva fe i del qual Bahá'u'lláh va ser seguidor. L'edifici de cúpula daurada està envoltat per un jardí, estructurat en dinou terrasses que s'enfilen al mont Carmel. La geometria del complex està dissenyada entorn de l'eix que l'uneix simbòlicament a la ciutat d'Acre, també a Israel, on descansen les despulles del mateix Bahá'u'lláh.

Bahá'ís a Catalunya
La presència de bahá'ís a Catalunya es coneix des de fa dècades, tot i que va ser en el darrer quart del segle XX quan la comunitat va créixer més. A Barcelona, hi tenen un centre obert al públic, inspirat pels valors de la seva religió. Les activitats que s'hi ofereixen gratuïtament són obertes a tothom, sense importar les seves creences, la seva condició social, la nacionalitat o l'ètnia. Els bahá'ís consideren que l'educació és l'instrument que pot revelar els tresors inherents a cada persona, i per això les activitats volen ajudar a descobrir els talents i capacitats de cadascú, per poder posar el nostre gra de sorra en el millorament de la humanitat.

Aquest article es va publicar en la secció 'Llibres Sagrats' del número 155 de la revista SÀPIENS (Maig del 2015).