El llegat de Negrín torna a Gran Canària

La néta del president de la República cedeix l'arxiu complet a la seva illa natal

Negrín intervé davant la Societat de Nacions a Ginebra l'any 1937<br />
Negrín intervé davant la Societat de Nacions a Ginebra l'any 1937<br />
18 de desembre del 2013
Autor
Carla Galisteo
Els 153.000 documents i objectes que formen l'arxiu de Juan Negrín, l'últim president de la Segona República Espanyola, han tornat a Espanya després que la seva néta, Carmen Negrín, hagi donat el llegat del seu avi a l'illa de Gran Canària. A partir d'ara, el fons restarà obert al públic i a la recerca a la nova seu de la Fundació Juan Negrín de Las Palmas.

L'arxiu, considerat com la col·lecció documental més valuosa de l'exili, està compost per milers de documents oficials dels anys de guerra i d'exili que el polític va traslladar en diverses fases a França. Negrín va aconseguir treure del país i gairebé intacte el material de la Presidència del Govern i dels ministeris d'Hisenda i de Defensa. Entre els papers es troba també documentació oficial sobre el famós cas de l'or traslladat a Moscou, i part de les seves memòries titulades ‘Contribució a la història de la guerra d'Espanya'.

Abans de retornar a Gran Canària, tota la documentació ha estat escanejada i duplicada mitjançant reproduccions de màxima qualitat, perquè tant els seus familiars com els investigadors francesos puguin seguir consultant-ne el contingut. Per garantir la seva seguretat, dues còpies del fons seran dipositades als Arxius Nacionals de França i al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca.

En primer lloc, el conjunt romandrà a l'Arxiu General del Cabildo de Gran Canària, fins que sigui traslladat a la nova seu de la Fundació Juan Negrín, situada a l'antiga caixa de reclutes de Las Palmas, un edifici que el 1936 va estar al servei de militars rebels. Per la seva seguretat, els documents seran traslladats a les noves instal·lacions progressivament.

A partir de la cessió, l'estudi de l'arxiu obrirà noves portes per esclarir la història del dirigent més controvertit de la Guerra Civil, que va governar la República entre 1937 i 1939 i fins al 1945 des de l'exili. El fons podrà consultar-se a partir del febrer de 2014.