El MNAC exposa les fotos perdudes de la Guerra Civil Espanyola

L'exposició ‘La maleta mexicana' recupera instantànies inèdites de Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour ‘Chim'

Fotograma de l'exposició
Fotograma de l'exposició
6 d'octubre del 2011
Autor
Joan Carles Moreno
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) inaugura avui l'exposició ‘La maleta mexicana', coproduïda amb l'International Center of Photography de Nova York (ICP). Per primer cop al nostre país, es pot veure la col·lecció de fotografies de la Guerra Civil Espanyola que van realitzar Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour ‘Chim'. L'interès de la mostra és extraordinari, perquè la pista d'aquestes imatges s'havia perdut des de 1939, quan Capa va haver de fugir de la França ocupada pels nazis. No va ser fins ben bé setanta anys més tard que aquest valuós material, constituït per 126 rodets i 4.500 instantànies preses entre maig de 1936 i març de 1939, es va recuperar en tres petites capses que, pels atzars de la Segona Guerra Mundial, van acabar a mans d'un general mexicà, Francisco J. Aguilar González, que ocupava l'ambaixada del seu país a la França del mariscal Pétain. Quan Aguilar va morir van passar a la seva filla, i ella les va donar a un cosí seu, que va ser qui finalment es va posar en contacte amb el germà de Capa.

Bona part d'aquestes fotografies són inèdites i cobreixen episodis de la guerra com les batalles de Terol, el Segre i Brunete, la resistència de Madrid i el front de Catalunya, a més d'esdeveniments com el II Congrés Internacional per a la Defensa de la Cultura, celebrat a València, o retrats de personatges de l'època —aquests obra de Chim—com Federico García Lorca, Ernest Hemingway, Rafael Alberti o Dolores Ibárruri, la Passionària. Una petita sèrie de fotografies de Fred Stein preses a París completa el contingut d'aquestes capses. De tot aquest fons sorgeix l'exposició ‘La maleta mexicana'. El redescobriment dels negatius de la Guerra Civil Espanyola de Capa, Chim i Taro presenta unes 70 fotografies d'aquests pioners del fotoperiodisme, de les quals 50 són còpies d'època, a més de contactes moderns ampliats d'algunes sèries completes, així com documents que permeten contextualitzar les imatges i revelen l'impacte que van tenir en el moment de ser publicades.