Les darreres excavacions que s'han realitzat a la cova de Mollet del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, al Pla de l'Estany, han confirmat que la dent molar trobada fa 40 anys és la resta humana més antiga que es conserva a Catalunya. Pertanyia a un nen neandertal de fa 215.000 anys i va ser trobada per Josep Maria Corominas en un cau de hienes.
Fins ara, la dent s'havia datat de manera indirecta, a partir d'altres restes de mamífers trobades a l'anomenat ‘estrat 5' de la cova de Mollet a partir de l'any 2001. Les darreres excavacions han tret a la llum nous materials, com ossos de rosegadors, l'anàlisi dels quals ha permès precisar que pertanyia a un jove neandertal arcaic de fa 215.000 anys i que és la resta més antiga trobada fins ara a Catalunya.
Les investigacions s'han dut a terme a l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera de Barcelona, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i han consistit a analitzar les diverses restes de mamífers que les hienes van arrossegar fins al seu cau, com cérvols, rinoceronts o cabres. Les anàlisis han conclòs que el nen va arribar allà pres d'aquests animals carnívors, ja que a l'indret on es va localitzar la dent no s'han trobat senyals d'una ocupació humana.
Els resultats de la investigació s'han publicat a la revista especialitzada en l'evolució humana ‘Journal of Human Evolution'. El treball presenta la datació exacta de l'‘estrat 5' i la reconstrucció del seu paisatge i el clima en aquella època. Actualment la dent es troba exposada al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.
Fins ara, la dent s'havia datat de manera indirecta, a partir d'altres restes de mamífers trobades a l'anomenat ‘estrat 5' de la cova de Mollet a partir de l'any 2001. Les darreres excavacions han tret a la llum nous materials, com ossos de rosegadors, l'anàlisi dels quals ha permès precisar que pertanyia a un jove neandertal arcaic de fa 215.000 anys i que és la resta més antiga trobada fins ara a Catalunya.
Les investigacions s'han dut a terme a l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera de Barcelona, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i han consistit a analitzar les diverses restes de mamífers que les hienes van arrossegar fins al seu cau, com cérvols, rinoceronts o cabres. Les anàlisis han conclòs que el nen va arribar allà pres d'aquests animals carnívors, ja que a l'indret on es va localitzar la dent no s'han trobat senyals d'una ocupació humana.
Els resultats de la investigació s'han publicat a la revista especialitzada en l'evolució humana ‘Journal of Human Evolution'. El treball presenta la datació exacta de l'‘estrat 5' i la reconstrucció del seu paisatge i el clima en aquella època. Actualment la dent es troba exposada al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.