La silueta d’un genet gautxo i la combinació dels colors groc i negre de l’anunci de Nitrato de Chile el van convertir en una de les icones més destacades de la publicitat i el paisatge de la península Ibèrica al llarg de bona part del segle XX. La publicitat té un clar component artístic, una voluntat estètica, a través de l’ús de la rajola ceràmica, i va esdevenir la imatge gràfica d’una innovadora i moderna campanya publicitària.
Llocs estratègics on es podia veure l’anunci
A diferència de les altres dues grans icones publicitàries de les carreteres espanyoles ―Osborne i Tio Pepe―, adreçades exclusivament al creixent nombre d’automobilistes dels anys 50, la campanya de Nitrato de Chile tenia la voluntat de dirigir-se també a l’agricultor. És per aquest motiu que aquesta icona publicitària es va instal·lar a les carreteres, però també a les primeres cases de les entrades, places dels pobles, llocs propers a les estacions de tren, caselles de peons caminers, cellers i altres llocs situats estratègicament.
L'origen del nitrat
El poder fertilitzant dels nitrats ja era conegut a l’antiguitat, fent-se molt popular la difusió del guano, un fertilitzant natural a partir dels excrements d’aus marines. A començaments del segle XX els britànics van descobrir a la regió desèrtica xilena d’Atacama grans jaciments del compost que més tard es coneixeria com a Nitrato de Chile. Un producte amb nitrat sòdic, nitrat potàssic i petites quantitats de bor, sodi i sals que, per evaporació, va ser comercialitzat de forma intensiva i massiva a partir dels primers anys del segle XX amb la creació de les Oficinas Salitreras de Chile.
El creador del cartell
Bona part d’aquesta important explotació es va canalitzar a través d’una àmplia campanya publicitària internacional, ben organitzada i amb uns criteris moderns fins aleshores desconeguts. Es van crear diferents i destacats cartells publicitaris, particularitzats per a diferents països d’arreu del món. En el cas de l’Estat espanyol es va encarregar l’any 1929 el cartell a Adolfo López-Durán Lozano (Madrid, 1902-1988), un jove estudiant d’arquitectura del qual només se’n coneix aquest brillant anunci i un segon, sense pena ni glòria, per a la companyia d’assegurances Mapfre. El cartell de López-Duran es va inspirar en el disseny que un any abans, en plena època de l’art-déco, havia fet George Massiot per al celler Sandeman, amb la silueta negra d’un home amb capa i barret sobre fons groc.
La realització i la difusió de l’anunci
Al llarg de moltes dècades la imatge del genet gautxo xilè es va difondre àmpliament en llocs ben estratègics de la majoria de zones agrícoles d’Espanya i Portugal. Malgrat que es van utilitzar diferents suports, inclosa la xapa metàl·lica, el més difós va ser el dels mosaics en rajoles esmaltades elaborades a la fàbrica valenciana de Ramon Castelló. L’anunci es va fer de diferents mides, alguns s’adaptaven a les cantonades i fins i tot podien ser de grans dimensions. L’estratègia publicitària del Nitrato de Chile va ser imitada, sense el mateix èxit, pel nitrat de Noruega, producte artificial de nitrat de calç però de resultats molt inferiors al nitrat natural de Xile.
Ús del Nitrato de Chile: àcids, explosius, medicina o vidres
El Nitrato de Chile es va utilitzar també en la fabricació d’àcids, explosius, pirotècnia, medicina, fabricació de vidres, fòsfors, gasos, pigments, esmalts, etc. Aquesta diversitat de productes, a més del fertilitzant agrícola, i molt especialment el seu ús en la fabricació d’explosius, va representar, a la llarga, la seva pròpia desaparició. Les grans potències mundials, especialment els alemanys, van trobar ben aviat la manera de sintetitzar artificialment l’amoníac com a substitut del nitrat natural, que permetia obtenir els fertilitzants i els explosius de forma totalment química, artificial i molt més econòmica que importar-lo des de Xile. Les Oficinas Salitreras ben aviat van entrar en crisi.
L'anunci, al projecte 'Museu al carrer'
Aquell anunci de rajola ceràmica sobre fons groc, on destacava la silueta d’un home a cavall i el text “Abonad con Nitrato de Chile", va esdevenir una de les primeres campanyes de publicitat industrial massiva, moderna i ben estructurada. Des del desert més àrid i inhòspit del món ens va arribar, i encara ens perviu, un model de publicitat planificada, amb voluntat artística, d’una senzillesa exquisida i esquemàtica que ha esdevingut referent de la mateixa industrialització catalana. D’un paisatge patrimonial que el projecte 'Museu al carrer' recull de forma preferent i destacada.
