Jesús de Natzaret era categòric amb els seus deixebles i els deixava ben clar el camí cap al regne del cel que prometia: "No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran [...]. Tal com mesureu, sereu mesurats". Amb paraules com aquestes, aquell senzill predicador itinerant, que en vida va tenir una repercussió mínima, esdevindria —a través del cristianisme, que el saluda com a Fill de Déu i salvador de la humanitat— una influència decisiva en la història universal.
Tanmateix ell, com tants altres savis de l'antiguitat, no va deixar res escrit. Tot el que en sabem ens ha arribat de la mà d'altres: la seva vida i el seu missatge van quedar recollits en el conjunt de textos que anomenem Nou Testament. La llista actual, publicada originalment per Atanasi d'Alexandria el 370, va ser consagrada en el tercer concili de Cartago l'any 397: consta dels quatre evangelis canònics, els Fets dels Apòstols, les epístoles de Pau de Tars, set epístoles de diversa atribució i l'Apocalipsi.
La revelació, en grec
Gairebé tots aquests textos van ser escrits durant la segona meitat del segle I dC, en les primeres dècades de la nova fe. Les versions més antigues que se'n conserven estan escrites en el grec anomenat koiné, que era la llengua franca a la Mediterrània oriental en època romana. Es creu que aquest és el seu idioma original, tot i que alguns llibres podrien haver estat redactats primer en hebreu o en arameu, la llengua que parlava Jesús. Els evangelis canònics es coneixen pel nom dels autors a qui s'atribueixen: Mateu, Marc, Lluc i Joan. Els tres primers mostren importants similituds, i per això se'ls anomena sinòptics. El de Joan és sens dubte l'últim que es va compondre, i mostra una teologia més desenvolupada, en la qual Jesús apareix unit substancialment a Déu, que l'ha enviat al món per salvar el gènere humà.
El poder infinit de l'amor
El relat evangèlic és la base de les interpretacions que les diferents branques del cristianisme fan de la figura de Jesús. Tot i que poden contenir elements històrics, aquests textos expressen fonamentalment la fe de les comunitats cristianes en l'època en què van ser escrits. Mostren un nou conjunt d'ideals religiosos que posen l'èmfasi en l'amor, la compassió i la humilitat més que en la força de la llei.
Els exemples del mestre
En els evangelis, Jesús sovint expressa el seu ensenyament espiritual mitjançant paràboles. Es tracta d'històries aparentment senzilles que, fent referència a situacions simples i quotidianes, transmeten missatges profunds sobre veritats espirituals, com la importància de l'oració i el significat de l'amor. Les paràboles de Jesús han esdevingut algunes de les històries més conegudes del món.
La millor guia per endinsar-se en els textos
Una de les millors maneres d'acostar-se als escrits cabdals del cristianisme és recórrer a la Bíblia de Montserrat, un text de referència en diversos volums que els monjos del santuari van preparar en el seu Scriptorium Biblicum et Orientale. Aquest és un espai dedicat a l'estudi de les Sagrades Escriptures, a la investigació de la història i de la cultura de l'Orient Mitjà, i també a la catalogació de les peces arqueològiques que custodia el Museu de Montserrat. Per altra banda, l'Associació Bíblica de Catalunya ofereix a la seva pàgina web recursos, jornades d'estudi i fins i tot viatges a Terra Santa per aprofundir en el coneixement de l'Antic i el Nou Testament.
Aquest article es va publicar en la secció 'Llibres Sagrats' del número 156 de la revista SÀPIENS (Juny del 2015).
Tanmateix ell, com tants altres savis de l'antiguitat, no va deixar res escrit. Tot el que en sabem ens ha arribat de la mà d'altres: la seva vida i el seu missatge van quedar recollits en el conjunt de textos que anomenem Nou Testament. La llista actual, publicada originalment per Atanasi d'Alexandria el 370, va ser consagrada en el tercer concili de Cartago l'any 397: consta dels quatre evangelis canònics, els Fets dels Apòstols, les epístoles de Pau de Tars, set epístoles de diversa atribució i l'Apocalipsi.
La revelació, en grec
Gairebé tots aquests textos van ser escrits durant la segona meitat del segle I dC, en les primeres dècades de la nova fe. Les versions més antigues que se'n conserven estan escrites en el grec anomenat koiné, que era la llengua franca a la Mediterrània oriental en època romana. Es creu que aquest és el seu idioma original, tot i que alguns llibres podrien haver estat redactats primer en hebreu o en arameu, la llengua que parlava Jesús. Els evangelis canònics es coneixen pel nom dels autors a qui s'atribueixen: Mateu, Marc, Lluc i Joan. Els tres primers mostren importants similituds, i per això se'ls anomena sinòptics. El de Joan és sens dubte l'últim que es va compondre, i mostra una teologia més desenvolupada, en la qual Jesús apareix unit substancialment a Déu, que l'ha enviat al món per salvar el gènere humà.
El poder infinit de l'amor
El relat evangèlic és la base de les interpretacions que les diferents branques del cristianisme fan de la figura de Jesús. Tot i que poden contenir elements històrics, aquests textos expressen fonamentalment la fe de les comunitats cristianes en l'època en què van ser escrits. Mostren un nou conjunt d'ideals religiosos que posen l'èmfasi en l'amor, la compassió i la humilitat més que en la força de la llei.
Els exemples del mestre
En els evangelis, Jesús sovint expressa el seu ensenyament espiritual mitjançant paràboles. Es tracta d'històries aparentment senzilles que, fent referència a situacions simples i quotidianes, transmeten missatges profunds sobre veritats espirituals, com la importància de l'oració i el significat de l'amor. Les paràboles de Jesús han esdevingut algunes de les històries més conegudes del món.
La millor guia per endinsar-se en els textos
Una de les millors maneres d'acostar-se als escrits cabdals del cristianisme és recórrer a la Bíblia de Montserrat, un text de referència en diversos volums que els monjos del santuari van preparar en el seu Scriptorium Biblicum et Orientale. Aquest és un espai dedicat a l'estudi de les Sagrades Escriptures, a la investigació de la història i de la cultura de l'Orient Mitjà, i també a la catalogació de les peces arqueològiques que custodia el Museu de Montserrat. Per altra banda, l'Associació Bíblica de Catalunya ofereix a la seva pàgina web recursos, jornades d'estudi i fins i tot viatges a Terra Santa per aprofundir en el coneixement de l'Antic i el Nou Testament.
Aquest article es va publicar en la secció 'Llibres Sagrats' del número 156 de la revista SÀPIENS (Juny del 2015).