A la peça estrella del Museu del Louvre li ha sortit una competidora inesperada a Madrid. La rèplica de la pinacoteca espanyola feia temps que es coneixia; de fet, va arribar a la seva actual ubicació ja fa 14 anys. Tot i això, la seva procedència sempre havia estat envoltada d'una gran controvèrsia. Aquests dubtes, finalment, s'han dissipat.
La germana bessona de la Monna Lisa ha sorprès la comunitat museogràfica i mostra una sèrie de detalls imperceptibles en l'original. Hi destaca, sobretot, la lluminositat i la diferència d'edat entre les dues models, ja que la nova figura té, pel cap baix, vint anys menys que la seva predecessora.
Les investigacions han revelat que les correccions que Leonardo da Vinci va realitzar sobre la seva obra són també presents en la còpia del Prado. A més a més, la particular tècnica del pintor toscà, l'sfumato, queda molt més present en aquesta obra gràcies a l'anonimat, que la va confinar a unes bodegues —on es va poder preservar amb un clima propici.
La controvèrsia sobre la seva atribució s'ha acabat resolent gràcies a la identificació de la fusta sobre la qual descansa la tela. Fins avui es creia que era fusta de roure, un material gens utilitzat pels pintors italians. Finalment, s'ha acreditat que el suport va ser treballat amb fusta de noguera, i es tomba d'aquesta manera l'última incògnita que encara situava la peça fora del taller del mestre Leonardo da Vinci.
La germana bessona de la Monna Lisa ha sorprès la comunitat museogràfica i mostra una sèrie de detalls imperceptibles en l'original. Hi destaca, sobretot, la lluminositat i la diferència d'edat entre les dues models, ja que la nova figura té, pel cap baix, vint anys menys que la seva predecessora.
Les investigacions han revelat que les correccions que Leonardo da Vinci va realitzar sobre la seva obra són també presents en la còpia del Prado. A més a més, la particular tècnica del pintor toscà, l'sfumato, queda molt més present en aquesta obra gràcies a l'anonimat, que la va confinar a unes bodegues —on es va poder preservar amb un clima propici.
La controvèrsia sobre la seva atribució s'ha acabat resolent gràcies a la identificació de la fusta sobre la qual descansa la tela. Fins avui es creia que era fusta de roure, un material gens utilitzat pels pintors italians. Finalment, s'ha acreditat que el suport va ser treballat amb fusta de noguera, i es tomba d'aquesta manera l'última incògnita que encara situava la peça fora del taller del mestre Leonardo da Vinci.
