El que semblava una simple prova d'ADN per trobar les arrels familiars d'un ciutadà de Carolina del Sud, als Estats Units, ha acabat amb un descobriment crucial per a l'estudi de l'origen de l'espècie humana. Es tracta del cromosoma Y més antic que s'ha trobat fins ara, de 338.000 anys, que prové d'un home que va viure a Àfrica abans de l'aparició de l'Homo sapiens i que seria el primer ancestre masculí de tots els humans actuals.
Les anàlisis del cromosoma Y, que es transmet de pares a fills, permeten remuntar centenars de generacions en el llinatge patern. Per això, existeixen empreses privades que es dediquen a descobrir els llinatges familiars a partir de proves d'ADN. El cas d'Albert Perry, un ciutadà de Carolina del Sud, ha trasbalsat la comunitat científica. Després de la troballa inicial, el seu cromosoma Y va passar a ser analitzat per un equip de genetistes de la Universitat d'Arizona. Els primers resultats han determinat que descendeix d'un home que va viure a Àfrica fa 338.000 anys.
Fins ara, les restes més antigues d'Homo sapiens que es coneixien tenien uns 195.000 anys, i estudis anteriors del cromosoma Y de poblacions actuals de tot el món indicaven que l'ancestre masculí comú dels humans, l'anomenat ‘Adam genètic', va viure entre 60.000 i 140.000 anys enrere. La nova datació obliga a repensar com i quan es va originar la nostra espècie. De moment, les primeres hipòtesis que els experts han considerat per explicar aquest fet són dues: o bé l'origen de la nostra espècie és realment més antic del que pensàvem, o bé els humans moderns es van encreuar amb altres espècies d'homínids arcaics a Àfrica fa milers d'anys, i d'aquest encreuament va sorgir l'Homo sapiens, que seria el fruit d'un mestissatge entre espècies.
Els resultats de l'estudi s'han publicat a la revista científica ‘American Journal of Human Genetics'. A partir del descobriment, l'equip de científics ha intentat trobar l'origen geogràfic d'aquest cromosoma Y a través d'una base de dades d'ADN amb mostres de gairebé 6.000 persones de 10 països africans. S'han trobat cromosomes gairebé idèntics en set persones d'una ètnia de l'oest del Camerun anomenada Mbo. A partir d'ara, els investigadors s'han proposat seguir investigant el genoma d'africans actuals per trobar més exemples com aquests, que contribueixin a aclarir els orígens de la nostra espècie.
Les anàlisis del cromosoma Y, que es transmet de pares a fills, permeten remuntar centenars de generacions en el llinatge patern. Per això, existeixen empreses privades que es dediquen a descobrir els llinatges familiars a partir de proves d'ADN. El cas d'Albert Perry, un ciutadà de Carolina del Sud, ha trasbalsat la comunitat científica. Després de la troballa inicial, el seu cromosoma Y va passar a ser analitzat per un equip de genetistes de la Universitat d'Arizona. Els primers resultats han determinat que descendeix d'un home que va viure a Àfrica fa 338.000 anys.
Fins ara, les restes més antigues d'Homo sapiens que es coneixien tenien uns 195.000 anys, i estudis anteriors del cromosoma Y de poblacions actuals de tot el món indicaven que l'ancestre masculí comú dels humans, l'anomenat ‘Adam genètic', va viure entre 60.000 i 140.000 anys enrere. La nova datació obliga a repensar com i quan es va originar la nostra espècie. De moment, les primeres hipòtesis que els experts han considerat per explicar aquest fet són dues: o bé l'origen de la nostra espècie és realment més antic del que pensàvem, o bé els humans moderns es van encreuar amb altres espècies d'homínids arcaics a Àfrica fa milers d'anys, i d'aquest encreuament va sorgir l'Homo sapiens, que seria el fruit d'un mestissatge entre espècies.
Els resultats de l'estudi s'han publicat a la revista científica ‘American Journal of Human Genetics'. A partir del descobriment, l'equip de científics ha intentat trobar l'origen geogràfic d'aquest cromosoma Y a través d'una base de dades d'ADN amb mostres de gairebé 6.000 persones de 10 països africans. S'han trobat cromosomes gairebé idèntics en set persones d'una ètnia de l'oest del Camerun anomenada Mbo. A partir d'ara, els investigadors s'han proposat seguir investigant el genoma d'africans actuals per trobar més exemples com aquests, que contribueixin a aclarir els orígens de la nostra espècie.