El govern britànic ha desclassificat fins a 500 documents secrets redactats entre 1930 i 1950 pel servei d'espionatge de l'MI6, que han revelat que el Regne Unit va subornar amb 14 milions de dòlars diversos oficials superiors i miliars de l'exèrcit espanyol i altres agents propers a Franco perquè el dissuadissin d'entrar de ple en la Segona Guerra Mundial. Els britànics temien que Espanya abandonés la neutralitat i donés suport a Hitler.
La primera transferència de diners es va realitzar el juny de 1940, quan Samuel Hoare, ambaixador britànic a Madrid, va sol·licitar un milió de dòlars per pressionar els oficials espanyols. En un telegrama urgent enviat a l'MI6 l'ambaixador escrivia: "Que Espanya entri o no en la guerra depèn de la rapidesa de la nostra acció", i alertava que la situació era crucial. Després del consentiment de Churchill, es van enviar diners fins al 1942, i la quantitat va ascendir fins als 14 milions de dòlars de l'època, que en el valor actual equivaldrien a 200 milions.
Els serveis secrets britànics van ingressar els diners en diversos comptes bancaris a Suïssa i a Nova York a nom de Hoare, des d'on es van enviar al germà del dictador, l'oficial de la marina Nicolás Franco, i als generals Antonio Aranda, Alfredo Kindelán i Luis Orgaz, entre d'altres. Els pagaments es van gestionar a través de l'empresari espanyol Juan March, que havia treballat com a agent doble britànic durant la Primera Guerra Mundial. Els documents desclassificats asseguren que aquests suborns van permetre la detenció de diverses persones que conspiraven perquè Franco entrés en la guerra.
Una altra informació ara desclassificada ha tret a la llum els contactes que agents britànics van començar a establir amb diversos sectors republicans per unir forces davant el possible suport franquista a Hitler. En un missatge secret, lord Halifax, el secretari d'Afers Exteriors, va plantejar a Hoare la possibilitat de reunir agents dels serveis britànics amb la guerrilla espanyola per intentar frenar l'aliança. Posteriorment, l'MI6 es va posar en contacte amb un líder republicà i amb representants d'Aliança Democràtica Espanyola, però Churchill va dissoldre les negociacions per la preocupació de relacionar-se amb "rojos", tal com reflecteixen els documents desclassificats.
La primera transferència de diners es va realitzar el juny de 1940, quan Samuel Hoare, ambaixador britànic a Madrid, va sol·licitar un milió de dòlars per pressionar els oficials espanyols. En un telegrama urgent enviat a l'MI6 l'ambaixador escrivia: "Que Espanya entri o no en la guerra depèn de la rapidesa de la nostra acció", i alertava que la situació era crucial. Després del consentiment de Churchill, es van enviar diners fins al 1942, i la quantitat va ascendir fins als 14 milions de dòlars de l'època, que en el valor actual equivaldrien a 200 milions.
Els serveis secrets britànics van ingressar els diners en diversos comptes bancaris a Suïssa i a Nova York a nom de Hoare, des d'on es van enviar al germà del dictador, l'oficial de la marina Nicolás Franco, i als generals Antonio Aranda, Alfredo Kindelán i Luis Orgaz, entre d'altres. Els pagaments es van gestionar a través de l'empresari espanyol Juan March, que havia treballat com a agent doble britànic durant la Primera Guerra Mundial. Els documents desclassificats asseguren que aquests suborns van permetre la detenció de diverses persones que conspiraven perquè Franco entrés en la guerra.
Una altra informació ara desclassificada ha tret a la llum els contactes que agents britànics van començar a establir amb diversos sectors republicans per unir forces davant el possible suport franquista a Hitler. En un missatge secret, lord Halifax, el secretari d'Afers Exteriors, va plantejar a Hoare la possibilitat de reunir agents dels serveis britànics amb la guerrilla espanyola per intentar frenar l'aliança. Posteriorment, l'MI6 es va posar en contacte amb un líder republicà i amb representants d'Aliança Democràtica Espanyola, però Churchill va dissoldre les negociacions per la preocupació de relacionar-se amb "rojos", tal com reflecteixen els documents desclassificats.
