El ‘Primer Misteri de Glòria' del Rosari Monumental de Montserrat, ideat per l'arquitecte Antoni Gaudí l'any 1903, ha recuperat el seu disseny inicial després d'una restauració que ha durat quatre anys, dirigida per la Diputació de Tarragona i la Fundació Abadia de Montserrat 2025.
Els treballs de restauració del monument, situat al camí de la Santa Cova, han consistit a rehabilitar i reubicar la figura del Crist ressuscitat segons el projecte de Gaudí i a restituir la inscripció ‘Ressurrexit, non est hic', així com a restaurar el sepulcre dedicat a Jesús, l'escultura de l'àngel i el grup escultòric de les Tres Maries, l'escut i les plaques d'ofrena. L'obra també ha inclòs una reordenació de tot l'àmbit de la cova, el jardí i el mirador.
Gaudí va projectar el ‘Primer Misteri de Glòria' amb una orientació enormement simbòlica, raó per la qual aviat es va identificar amb la resurrecció de Catalunya. L'arquitecte va excavar una cova a la roca per instal·lar-hi el sepulcre, i va dissenyar alguns dels elements que formen el conjunt, com ara l'escultura del Crist, l'escut de Catalunya i l'espai enjardinat. L'escut que corona el monument es va elaborar segons la tècnica del trencadís típica de l'artista, amb fragments de rajola encastats a la roca.
A partir de la retirada de la direcció d'Antoni Gaudí, l'any 1907, les obres de construcció es van endarrerir i allargar fins al 1916, per manca de pressupost i de consens a l'hora de plantejar l'estructura del conjunt. Van participar-hi múltiples artistes, alguns dels quals van seguir treballant amb la projecció inicial de Gaudí. El ‘Misteri' no s'havia restaurat des de l'any 1947, després de patir nombroses mutilacions durant la Guerra Civil.
Els treballs de restauració del monument, situat al camí de la Santa Cova, han consistit a rehabilitar i reubicar la figura del Crist ressuscitat segons el projecte de Gaudí i a restituir la inscripció ‘Ressurrexit, non est hic', així com a restaurar el sepulcre dedicat a Jesús, l'escultura de l'àngel i el grup escultòric de les Tres Maries, l'escut i les plaques d'ofrena. L'obra també ha inclòs una reordenació de tot l'àmbit de la cova, el jardí i el mirador.
Gaudí va projectar el ‘Primer Misteri de Glòria' amb una orientació enormement simbòlica, raó per la qual aviat es va identificar amb la resurrecció de Catalunya. L'arquitecte va excavar una cova a la roca per instal·lar-hi el sepulcre, i va dissenyar alguns dels elements que formen el conjunt, com ara l'escultura del Crist, l'escut de Catalunya i l'espai enjardinat. L'escut que corona el monument es va elaborar segons la tècnica del trencadís típica de l'artista, amb fragments de rajola encastats a la roca.
A partir de la retirada de la direcció d'Antoni Gaudí, l'any 1907, les obres de construcció es van endarrerir i allargar fins al 1916, per manca de pressupost i de consens a l'hora de plantejar l'estructura del conjunt. Van participar-hi múltiples artistes, alguns dels quals van seguir treballant amb la projecció inicial de Gaudí. El ‘Misteri' no s'havia restaurat des de l'any 1947, després de patir nombroses mutilacions durant la Guerra Civil.