Sobre la biografia de Leonardo da Vinci encara planen moltes incògnites. Una d'elles fa referència a l'autoretrat —traçat amb guix vermell fa aproximadament 500 anys— que s'atribueix al geni italià i que ha servit, malgrat els dubtes, per posar-li rostre. L'obra, ara, està en perill. El dibuix està elaborat a la sanguina, una tècnica de pintura basada en un òxid fèrric que permet plasmar una bella gamma de tonalitats vermelloses. Segles d'exposició en condicions humides d'emmagatzematge i en ambients tancats han fet que moltes parts d'aquest autoretrat s'hagin tornat groguenques o hagin, directament, desaparegut. Per això, un grup d'investigadors d'Itàlia i Polònia treballa per aturar-ne el procés de degradació.
Científics de la Universitat Jagiellonian de Cracòvia i de la Universitat Tor Vergata de Roma han desenvolupat un mètode per identificar i quantificar la concentració, en el vell paper, de molècules absorbents de llum conegudes com cromòfors, que són les culpables del canvi de color en la cel·lulosa de documents antics i obres d'art gràfic. L'objectiu és establir quin és el ritme de degradació del dibuix i buscar-hi solucions. L'autoretrat es troba actualment exposat a la Biblioteca Real de Torí, a Itàlia, però la seva història és fruit d'un periple accidentat. L'obra va desaparèixer i va reaparèixer diverses vegades dels arxius des del segle XIX, i després de ser exposada en condicions de llum, calor, humitat, impureses metàl•liques i gasos no és estrany que el seu estat de conservació sigui delicat.
Científics de la Universitat Jagiellonian de Cracòvia i de la Universitat Tor Vergata de Roma han desenvolupat un mètode per identificar i quantificar la concentració, en el vell paper, de molècules absorbents de llum conegudes com cromòfors, que són les culpables del canvi de color en la cel·lulosa de documents antics i obres d'art gràfic. L'objectiu és establir quin és el ritme de degradació del dibuix i buscar-hi solucions. L'autoretrat es troba actualment exposat a la Biblioteca Real de Torí, a Itàlia, però la seva història és fruit d'un periple accidentat. L'obra va desaparèixer i va reaparèixer diverses vegades dels arxius des del segle XIX, i després de ser exposada en condicions de llum, calor, humitat, impureses metàl•liques i gasos no és estrany que el seu estat de conservació sigui delicat.
